any 2010_____________________________________
2 al 6 d'agost del 2010 : 11è Curset d’Estiu d’Arquitectura Popular
Organitzat per l'Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular
Programa
22 de juliol del 2010 : L'engegada de les vegueries es queda en un canvi de nom
Les primeres vegueries que es crearan a Catalunya amb la nova llei –les de Barcelona,
Tarragona, Lleida i Girona– seran només un canvi de nom de les diputacions, segons es
desprèn d'una esmena que ha presentat el tripartit recollint un dictamen del Consell
de Garanties Estatutàries. L'esmena canvia el redactat de la disposició transitòria primera,
i estableix que els consells de vegueria seran el nou nom de les diputacions. Però
no les rellevaran d'entrada per crear una nova administració.
La llei que s'aprovarà dimarts vinent al ple del Parlament apuntava fins ara que els
consells de vegueria “substitueixen les actuals diputacions”. Per tant, aquest relleu
semblava automàtic. En canvi, l'esmena canvia el redactat i posa el verb en futur,
alhora que treu el matís de provisionalitat a les diputacions. “Els consells de vegueria
esmentats (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) substituiran les diputacions
provincials corresponents”, rectifica l'esmena.
Una segona modificació és que fins ara l'entrada en vigor de la llei ja comportava la
constitució dels consells de vegueria de les quatre demarcacions. En canvi, l'esmena
ho deixa per quan es designin les noves diputacions després dels comicis locals de
l'any vinent. “Després de la celebració de les properes eleccions municipals, previstes
per al 22 de maig del 2011, es procedirà a la constitució del consell de vegueria de
Barcelona, del consell de vegueria de Girona, del consell de vegueria de Lleida i
del consell de vegueria de Tarragona, amb seu institucional respectiva a les ciutats
de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona”, assenyala l'esmena amb detall.
La llei preveu desenvolupar les vegueries en tres fases: la primera seria aquesta de les
actuals 4 províncies. La segona quedarà per més endavant perquè requerirà una modificació
prèvia de la llei electoral estatal, per crear la de les Terres de l'Ebre. I la
tercera s'aplicaria encara més tard, després d'un canvi de límits provincials aprovat
a les Corts, per crear les de la Catalunya Central i l'Alt Pirineu.
PSC, ERC i ICV han decidit modificar la llei seguint les recomanacions que va fer el
Consell de Garanties Estatutàries en un dictamen que es va aprovar per unanimitat.
L'escrit, que té 43 pàgines, es va fer públic el passat 5 de juliol.
El Consell de Garanties ja va advertir de la confusió
“L'apartat 1 de la disposició transitòria primera, que constitueix quatre consells
de vegueria en les actuals províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, no
pot evitar una certa confusió, i, el que és més criticable, introdueix una aparença
de modificació en el procés d'organització territorial que no creiem que s'adeqüi a
l'esperit de l'Estatut”, indica el Consell de Garanties Estatutàries en el seu dictamen.
Segons els juristes, el redactat fins ara de la llei quan anuncia que els consells de
vegueria substitueixen les diputacions “no sembla expressar cap realitat fàctica ni jurídica”.
El Consell ja apunta cap a l'esmena presentada pel tripartit. Al seu entendre, fer el
canvi de nom d'entrada i sense esperar-se a les eleccions locals tindria problemes
jurídics: “D'un dia per l'altre, les diputacions provincials passaran a denominar-se
consells de vegueria, sense cap modificació en el seu territori, seu i capitalitat,
béns, dret i personal, ni tampoc en la composició i estructura administrativa, amb
el mateix president”, adverteix el dictamen. (Diari Avui)
20 de juliol del 2010 : Ribelles a la Xarxa de Pobles amb Encant
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha concedit subvencions a 26 pobles dins del pla
d'ajuts destinats a la Xarxa de Pobles amb Encant. D’aquesta relació de pobles, alguns
ja formen part de l’associació i d’altres podran optar a formar-hi part. La relació de pobles
als quals es convocarà per a optar a integrar-se en l’associació són: Montsonís, Tuixén, Àreu,
València d’Àneu , Barruera, Castellbó, Alòs de Balaguer , Verdú, Esterri d’Àneu,
Tavascan , Tiurana, Ribelles i Florejacs.
La Xarxa de Pobles amb Encant té l'objectiu d'aplegar al voltant d'aquesta nova
marca tots aquells municipis que compleixin una sèrie de requisits de qualitat i d'excel·lència
turística i que no tinguin més de 1.000 habitants.
20 de juliol del 2010 : Es constitueix l’Associació de Municipis de la Vall del Llobregós
Dimarts 20 de juliol es va constituir l’Associació de Municipis de la Vall del Llobregós amb l’objectiu
de fomentar i vetllar pel desenvolupament socioeconòmic d’aquest territori. La formen un total de deu
municipis que pertanyen a quatre comarques diferents: la Noguera, la Segarra, el Solsonès i l’Anoia.
Concretament són els municipis d’Oliola, Sanaüja, Biosca, Massoteres, Torà, Ivorra, Castellfollit de
Riubregós, Calonge de Segarra, la Molsosa i Pinós. Aquesta associació neix amb la voluntat de
desdibuixar fronteres administratives i aglutinar interessos d’una realitat geogràfica i cultural
distribuïda al llarg de la vall del Riu Llobregós, que dóna una identitat diferenciada als municipis
que abraça.
L’associació preveu treballar sota cinc grans eixos que són, en primer lloc, el desenvolupament
local per millorar la qualitat de vida dels habitants de la Vall del Llobregós. El segon eix és
la promoció, conservació i millora del patrimoni arquitectònic, històric, cultural, rural i natural
de la Vall. El tercer, la promoció i dinamització dels sectors econòmics de la Vall (turisme,
serveis, indústria, agricultura, ramaderia i forestal). El quart, el foment de la participació
dels agents socials públics i privats de la Vall per tal de desenvolupar projectes d’interès
comú i, per últim, el cinquè eix és la promoció de les noves tecnologies en aquest territori.
La primera actuació prevista de l’Associació de Municipis de la Vall del Llobregós és la creació
d’una pàgina web que sigui una eina de cohesió social entre la població local i faci visible les
seves inquietuds i necessitats. Al mateix temps que permeti aglutinar l’oferta turística de
tots els municipis per tal de facilitar que els turistes descobreixin el seu patrimoni cultural
i natural i els serveis que s’hi ofereixen. (www.calongesegarra.cat)
19 de juliol del 2010 : Presentació del document Les Centrals eòliques:
El futur de la Segarra , en perill
L’associació cultural Fòrum L'Espitllera presenta del document Les Centrals
eòliques: El futur de la Segarra , en perill, que tindrà lloc a l’esplanada
del Santuari del Sant Dubte d’Ivorra el dilluns 19 de juliol, a les 7 del
vespre.
document-manifest
16 de juliol del 2010 : Pressió perquè els nous parcs eòlics reverteixin
en el territori
Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós i Pujalt formen part d'una
Zona de Desenvolupament Prioritari. El Consell Comarcal pressionarà perquè
els nous parcs eòlics reverteixin en el territori.
Aquest divendres, el Consell Comarcal i els ajuntaments afectats traslladaran
les seves exigències a les 8 empreses que de moment s'han mostrat interessades
a participar en aquest concurs, per tal que les integrin dins de les seves
propostes. Es demanarà el compromís de contractar persones de la comarca,
la implantació industrial a la zona, que s'aposti per la formació en el
camp de les energies renovables, que la raó social s'estableixi en els municipis
implicats, que es treballi per potenciar l'energia eòlica com a atractiu
turístic, que s'ofereixi el màxim preu per MW a l'ajuntament i, finalment,
que si s'ha de construir una subestació aquesta se situï a la zona.
Sobre aquest punt, el president del Consell Marc Castells va remarcar que
'exigim a les empreses que ubiquin a la comarca la subestació, no pot ser
que tenint els parcs aquí la instal·lació la posin a una altra zona'. Castells
va dir que la feina del Consell és 'posar-se al costat del territori, i
aconseguir el màxim de valor afegit'.
A més d'aquesta reunió per tractar l'assumpte amb les empreses candidates,
el Consell confia que el seu representant a la comissió de la zona —Jaume
Guixà, vicepresident de l'ens— podrà fer força perquè es tinguin en compte
les demandes de la comarca. És previst que el concurs es resolgui la propera
tardor.
La ZDP VIII tindrà uns 100 MW, cosa que es traduirà a la comarca en més
de 50 milions d'euros d'inversió i en uns 10 llocs de treball directes L'alcalde
de Pujalt, Antoni de Solà, municipi que ja té experiència en l'energia eòlica,
va opinar que era important lligar totes aquestes demandes des del principi,
ja que després certes empreses poden intentar no complir els pactes verbals.
També va dir que seria una gran aposta per al territori el fet que s'hi
ubiqués un centre de formació específica en energia eòlica, ja que actualment
només n'hi ha dos —un a Astúries i l'altre a Navarra. (anoiadiari.cat)
14 de juliol del 2010 : Gas Natural i Alstom s'alien per al concurs
eòlic català
Gas Natural Fenosa i Alstom Wind concorreran juntes en el concurs de parcs
eòlics convocat per la Generalitat. L'aliança aspira a aconseguir el màxim
nombre possible de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) definides per
l'Executiu català per a la instal·lació d'un total de 769 megawatts (MW)
que suposen una inversió mínima d'uns 1.000 milions d'euros. El director
general de Negocis Majoristes de la gasística, Manuel Fernández; i el president
d'Alstom Wind, Antonio Oporto, van segellar ahir l'acord per determinar
els parcs que s'instal·laran a les set ZDP repartides per 37 termes municipals
de 10 comarques.
El concurs donarà un fort impuls al parc eòlic català, ja que els 769 MW
previstos gairebé igualen els que hi ha actualment en funcionament (775
MW). La Direcció General d'Energia, dependent de la Conselleria d'Economia,
obrirà les pliques per conèixer les ofertes concurrents el 30 de juliol.
El termini per participar-hi finalitza el dia 26. Està previst que el concurs
es resolgui abans del 30 d'octubre.
Abans de convocar aquesta licitació, el Govern va garantir mitjançant un
acord les inversions de Red Eléctrica (REE) que les àrees on s'instal·lin
els parcs disposin d'evacuació i xarxa de transport de l'energia. A més,
després de la reforma normativa portada a terme fa uns mesos, els permisos
es podran tramitar en un màxim de 18 mesos. Amb la regulació anterior, existien
projectes aturats fins a 10 anys.
De les zones determinades per la Generalitat, després de consensuar-les
amb els municipis, la situada entre les comarques de la Segarra i la Conca
de Barberà, amb 186 MW; i la de l'Alt Empordà, amb 180 MW, són les que preveuen
més potència.
Set comissions, una per a cada una de les zones de desenvolupament, hauran
de decidir els projectes guanyadors basant-se en criteris que afecten les
empreses (solvència), el component tècnic (tipus d'aerogeneradors) i els
diferents beneficis previstos per al territori.
Cada comissió tindrà sis representants de l'Executiu català (dos de Medi
Ambient, dos de Política Territorial i dos d'Energia), així com dos representants
més del Consell Comarcal implicat. (elperiodico.cat)
13 de juliol : El CREAF presenta la tercera edició del Mapa de cobertes
del sòl
Del nou mapa es deriva que la superfície forestal durant el període 1993-2005
ha augmentat a Catalunya més d’un 5%, en detriment dels terrenys agrícoles,
per un procés d’abandonament i colonització per part de la vegetació natural.
La reducció dels conreus ha estat molt important, propera al 12%, amb una
mitjana d’unes 10.000 ha l’any. Bona part de la reducció de superfície de
conreus és a causa de la urbanització del sòl: eixamples de pobles i ciutats,
polígons industrials, infraestructures, etc., que augmenten vora el 24%.
Tot i així, convé tenir present que, amb tota probabilitat, l’augment de
superfície urbana real durant el període haurà estat menor, atès que una
part de les cases aïllades que ara s’han computat com a noves ja hi eren,
però passaven desapercebudes amb un píxel de 2,5 metres i no de 0,5 metres,
com s’ha utilitzat en la segona i tercera edició del mapa, i una part dels
espais verds dins nuclis urbans es devien considerar (a l’MCSC-1) cobertes
naturals.(gencat.cat)
11 de juliol del 2010 : Manifestació a Barcelona
Reportatge fotogràfic
10 de juliol del 2010 : Medi Ambient adquireix una màquina que minimitza
el risc d'incendi en les tasques de sega
Les altes temperatures dels últims dies augmenten exponencialment el risc
d'incendis a tot el territori català. Les zones més vulnerables són els
boscos i els camps de cereals, on es fan les tasques de sega. El gran nombre
d'incendis originats durant la campanya de sega de l'estiu passat ha propiciat
que es prenguin mesures preventives. Per tal de prevenir incendis en aquests
camps, les associacions de defensa forestal i el Departament de Medi Ambient
han adquirit una màquina que ruixa el cereal amb un producte que el fa menys
combustible, i així minimitza el risc d'incendi.
La màquina s'ha fet servir per primera vegada en l'incendi que hi va haver
fa poc en un dels camps de cereals. Segons les Agrupacions de Defensa Forestal,
el producte va evitar que es cremessin moltes més hectàrees. El funcionament
de la màquina es senzill: el braç del camió va ruixant aigua barrejada amb
un líquid químic que actua de tallafocs i provoca que en cas d'incendi,
el foc no avanci a gran velocitat.
L'any passat a Catalunya es van cremar més de 5.000 hectàrees. D'aquestes,
4.500 van ser a les comarques de Lleida. Per aquest motiu, en aquesta campanya
de sega s'ha intensificat la prevenció. El Departament de Medi Ambient ha
destinat dos equips a fer vigilància en zones on s'està practicant la sega.
Per altra part, els pagesos compleixen un codi de bones pràctiques pactat
per les organitzacions agràries i els Departaments d'Agricultura, Medi Ambient
i Interior. (3cat24.cat)
9 de juliol del 2010 : Una quarantena d'observadors del cel nocturn
a Pujalt
Les condicions atmosfèriques van permetre l'observació, la nit era força
agradable amb brisa suau. Es va desconnectar part de l'enllumenat públic
del poble que interferia i així propiciar les condicions d'observació. S'havien
preparat telescopis portatils de diversa complexitat des d'on es podia observar,
i també a simple vista. Es podien seguir els comentaris i les indicacions
d'experimentats astronoms que responien a preguntes dels assistents. Un
moment especial fou quan es va fer visible el pas orbital del la ISS (international
space station)
Fotografia , www.observatoridepujalt.cat
9 de juliol del 2010 : Ecologistes recorren les zones per a parcs eòlics
L'associació ecologísta Ipcena, juntament amb altres entitats conservacionistes,
ha presentat un recurs contra les zones prioritàries per a la construcció
de parcs eòlics, que a Lleida inclou municipis del Segrià i de la Segarra.
Ipcena considera que la tramitació ha de ser considerada nul.la al no haver-se
sotmès amb caràcter previ a una avaluació d'impacte ambiental. Així mateix,
assegura que el Govern no ha portat a terme estudis específics per avaluar
l'impacte paissatgístic a les diferents zones que hauran d'acollir els molins.
Per l'associació ecologista, l'Executiu català afavoreix "una fragmentació
irracional" del territori a Lleida a l'establir les zones prioritàries per
als parcs eòlics sense que, segons el parer de l' entitat, s'hagin tingut
en compte les diferents instal.lacions ja aprovades o en procés de tramitació.
(diari Segre)
2 de juliol del 2010 : Inauguració de la nova Llar d'Infants de Torà
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha
inaugurat la nova Llar d’Infants de Torà.La nova escola bressol té una superfície
construïda de 375,6 metres quadrats i té capacitat per a 41 infants de 0
a 3 anys. L’equipament està format per tres aules grans, un canviador, una
sala de psicomotricitat, l’espai de direcció i un pati.La nova Llar d’Infants
de Torà té un pressupost de 445.760 euros i ha estat finançada per la Generalitat
amb 410.00 euros. (gencat.cat)
Fotografia de la inauguració
29 de juny del 2010 : Alarma a la Segarra per tres focs agrícoles en
menys d'una hora
Es cremen mig milió de quilos de palla en un magatzem de Torà
Tres incendis agrícoles van sembrar aquest dilluns l'alarma en menys d'una
hora a la Segarra. El foc més greu va tindre lloc en un paller de Torà,
on les flames van calcinar mig milió de quilos de palla, un turisme i un
tractor.
El primer incendi va passar a les 15.19 hores, quan, per causes desconegudes,
es va originar un foc en un camp de blat al nucli de Vicfred, a Sant Guim
de la Plana. Al cap d'uns minuts, l'incendi estava controlat. Es van cremar
dos hectàrees i mitja de blat. Però, només dos minuts després, els bombers
van rebre l'avís d'un altre incendi a Ivorra. Les flames van començar per
causes desconegudes a les 15.21 hores en un camp de blat d'aquesta població
de la Segarra. Els bombers hi van desplaçar dotze dotacions, quatre de les
quals eren terrestres. Al cap de mitja hora l'incendi va estar controlat
després de calcinar una hectàrea. No obstant, va continuar la feina per
als bombers de la Segarra. A les 15.45 hores, es va declarar l'esmentat
incendi que va calcinar un magatzem a Torà amb mig milió de quilos de palla
a l'interior. Les flames van devastar l'estructura del paller, van calcinar
un turisme i va quedar afectat un tractor.(diari Segre)
28 de juny del 2010 : El Miracle acollirà un curs sobre l´estiu
Els organitzadors del cicle són Ramon Ribera-Mariné i Vicenç Santamaria,
monjos de Montserrat i el consultor ambiental Josep M. Mallarach
Del 6 al 8 d'agost es clourà el curs 2009-2010 del cicle Natura i Espiritualitat
amb la darrera de les estacions, l'estiu. Els organitzadors del cicle són
Ramon Ribera-Mariné i Vicenç Santamaria, monjos de Montserrat i el consultor
ambiental Josep M. Mallarach. El taller que es farà al Miracle constarà
d'una caminada des de Solsona, una ponència sobre l'estiu i els seus símbols,
moments de pregària, i la projecció d'una pel·lícula a mb posterior comentari
i una recapitulació de tot el cicle entre altres. (regio7.cat)
23 de juny del 2010 : El Centre Tecnològic dóna consells per a la recol·lecció
d´herbes remeieres
L'àrea de plantes aromàtiques i medicinals del CTFC difon recomanacions
sobre com collir-ne
El costum de recol·lectar herbes remeieres per la nit de Sant Joan és un
fet tradicional. Però més enllà del costum, els experts expliquen que les
herbes no en saben, de dates, sinó que responen a les condicions ambientals
en les quals creixen. Des de l'àrea de plantes aromàtiques i medicinals
del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya aconsellen que, si aquest Sant
Joan es van a collir herbes al bosc, cal fer-ho tenint en compte quin és
l'òrgan vegetal que s'utilitza, en quin moment s'ha d'agafar i, per últim
i "molt important", com s'han d'agafar.
El moment ideal per collir herbes remeieres sol ser quan els òrgans vegetals
que contenen els principis actius estan en el seu estat òptim i, consegüentment,
presenten la major riquesa d'aquests compostos responsables de la seva activitat.
A tall d'exemple, si es vol recol·lectar pericó o herba de Sant Joan, cal
saber que on hi ha la major concentració dels principis actius és a les
flors i després a les fulles. Així, caldrà collir la part superior de la
planta quan estigui plenament florida. Altres espècies que també s'han de
collir florides són l'espígol, l'àrnica, la farigola, el romaní, el te de
roca, la rosella, la calèndula o la malva, coincidint o no amb la nit de
Sant Joan. Així, d'aquestes espècies té sentit recol·lectar només les flors
o la part superior de la planta utilitzant unes tisores podadores que facin
talls nets a les tiges. Arrencar la mata de soca-rel no és recomanable,
"ja que l'arrel no es fa servir i s'haurà eliminat una planta que l'any
vinent hauria tornat a florir", apunten des del CTFC. Una altra consideració
que recomanen és no recol·lectar totes les plantes que hi hagi en un determinat
indret i recollir-ne una petita porció de cada planta. Aquesta pràctica
de la recol·lecció selectiva "s'ha d'aplicar sempre", apunten. (regio7.cat)
21 de juny del 2010 : El Solsonès tindrà quatre centres d´interpretació
de fauna semisoterrats
El Consell Comarcal i el departament de Política Territorial i Obres Públiques
cofinancen un projecte que preveu la construcció de quatre centres d'observació
de fauna semisoterrats a la comarca del Solsonès.
Amb un import d'uns 53.000 euros, aquesta actuació ha de servir per dinamitzar
els valors "turístics, culturals i mediambientals" del territori, com explica
Toni Pallès, el gerent del Consell Comarcal del Solsonès.
Es tracta d'unes infraestructures d'observació de fauna que són pensades,
sobretot, per a la fotografia ornitològica. Pallès comenta que permetrà
fer tasques de recerca i activitats de coneixement de fauna. Les previsions
de l'ens comarcal és que estiguin enllestits a final d'any. Les obres seran
finançades pel Consell Comarcal del Solsonès i per la Generalitat, a través
dels ajuts per a la dinamització territorial de les comarques de muntanya.
Les infraestructures permetran posar en valor la riquesa ornitològica de
la comarca. (regio7.cat)
19 de juny del 2010 : Concert coral sota l'autovia (Vergós de Cervera)
Dissabte dia 19 de juny a les 22:30, amb la Coral Ginesta de Cervera i la
Coral Belles Arts de Sabadell.
Programa
17 de juny del 2010 : El Consell es lamenta que no ha rebut ajuts de
neteja del bosc
El Consell Comarcal del Solsonès confia rebre 122.000 euros del departament
de Medi Ambient per poder afrontar la despesa que li genera la neteja i
el desbrossaments de camins i boscos de la comarca. Albert Muntada, vicepresident
del Consell, assegura que va sol·licitar a la direcció general de Medi Natural
ajuts per sufragar les despeses de neteja de boscos de cara a la campanya
forestal, que va començar dimarts passat . Tot i que resta pendent de rebre
la conformitat, l'ens comarcal ja ha iniciat els treballs de desbrossament
a causa de la gran massa forestal i vegetació a peu de camins, a causa de
les nevades del mes de març i les pluges d'aquesta primavera.
El Consell Comarcal va presentar al departament de Medi Ambient un pla d'actuacions
immediates valorat en 122.000 euros, import similar al que van rebre l'any
passat. La intenció de l'ens comarcal és afrontar directament la neteja
de boscos i el desbrossament dels principals camins per mitjà d'Iniciatives
i Foment del Solsonès, l'empresa pública comarcal. A hores d'ara no ha rebut
resposta d'aquesta petició i es lamenta del "retard" a l'hora de rebre aquesta
dotació econòmica "necessària" per iniciar la temporada d'estiu en condicions.
Alcaldes del Solsonès de diferents formacions polítiques han fet arribar
al Consell Comarcal el seu malestar pel fet que el govern català "no acceleri
els tràmits per finançar el pla comarcal de prevenció, que ja hauria d'estar
en marxa", segons els responsables del Consell. (regio7.cat)
15 de juny del 2010 : Interior diu que, "si cal" tornarà a prohibir
la sega
El departament d'Interior assegura que, si torna a ser necessari, prohibirà
la sega en ple estiu si així ho consideren adient per evitar incendis en
zones agrícoles, com ja va passar l'any passat. Així de clar s'ha expressat
el director dels serveis d'Interior a Lleida, Pere Blasco, qui ha recordat
que el 80% dels focs produïts l'estiu passat van ser agrícoles. En un sol
dia se'n van arribar a declarar 44. Blasco ha dit que la Generalitat no
permetrà que això torni a passar i, per tan, si fa falta prohibiran segar.
Les paraules de Blasco, qui ha comparegut acompanyat del delegat del Govern
a Lleida, Miquel Pueyo, contrasten amb les que ha vingut reiterant els darrers
mesos el conseller d'Agricultura, Joaquim Llena, titllant primer d'error
aquestes prohibicions de l'any passat i prometent que no es repetirien aquest
any. Cal dir, però, que en aquests moments no hi ha risc d'incendis amb
la humitat que hi ha i la neteja de boscos que s'està duent a terme després
de les nevades i ventades d'enguany.
Blasco i Pueyo han remarcat que la intenció, després de l'experiència de
l'any passat, era incloure al pla Infocat de prevenció d'incendis, mesures
a aplicar en zones agrícoles d'obligat compliment, amb uns protocols d'actuació
definits. Però, segons han dit, l'acord en aquest sentit no ha estat possible
amb les organitzacions agràries i l'únic que han acordat ha estat un Codi
de Bones Pràctiques amb recomanacions no obligatòries i per tan, no sancionables
si no es segueixen. (Diari Segre)
Codi de bones pràctiques per a la prevenció
d’incendis durant la recol·lecció del cereal
12 de juny del 2010 : Gilabert anuncia la conversió de les diputacions
en consell de vegueria
El president de la Diputació, Jaume Gilabert, va anunciar ahir en un acte
a Lleida que, tan aviat com el Parlament aprovi la llei de vegueries, les
corporacions provincials es transformaran automàticament en consells de
vegueria. Gilabert va apuntar que, per a aquest canvi, a diferència de la
constitució de les vegueries, no cal modificar cap llei estatal i que es
podria produir aquest estiu.
Per la seua part, un portaveu del departament de Governació va precisar
que està previst que el Parlament ratifiqui la llei al juliol, després que
el consell de garanties estatutàries emeti el seu dictamen. Així mateix,
va confirmar que, tan aviat com s'aprovi la llei, "les diputacions es transformaran
en consells de vegueria i les seues competències seran transferides a la
Generalitat".
No obstant, mentre no es constitueixen les set vegueries previstes, els
quatre consells de vegueries administraran el territori que correspon als
actuals límits provincials. (Diari Segre)
5 de juny del 2010 : Concert d'Anna Roig i l'Ombre de ton chien, a
Calaf
Al Casal de Calaf a les 22:30 h
Programa
5 de juny del 2010 : Tercera caminada popular de Calonge de Segarra
Tercera edició de la caminada popular “Coneix Calonge” amb la ruta Dusfort-Aleny-Calonge.
Sortida i arribada al poble de Dusfort amb dos itineraris: un de 14,5 km.,
i un altre de 12 km. amb sortida a les 8.30 h. del matí a la plaça del poble
de Dusfort (repartiment de tiquets per a l’esmorzar de 8.00 a 8.30 h.).
La inscripció és obligatòria i gratuïta (inclou esmorzar i avituallament)
i el termini finalitza dijous 3 de juny de 2010. (Tel. 93 868 04 09)
Programa
1 al 4 de juny del 2010 : Primeres Jornades de Prospecció Biològica,
a la Segarra i el Solsonès
En el marc de l’Any Internacional de la Diversitat Biològica, la Direcció
General del Medi Natural organitza, amb la col•laboració de l’Institut de
Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBIO), les
1eres Jornades de Prospecció Biològica de Catalunya.
Aquestes Jornades són un tipus especial de treball de camp, internacionalment
i tècnicament conegut com a bioblitz, on un grup de científics porten a
terme durant 24 hores un inventari biològic intensiu amb l’objectiu d’identificar
el màxim nombre d’espècies de fauna i flora d’una zona determinada i contribuir
així a augmentar i avaluar el coneixement de la biodiversitat d’aquest àmbit
escollit. Hi participen científics especialistes de tots els grups taxonòmics,
que s’instal·len en un centre logístic –que és alhora la base del treball
de camp, i de l’anàlisi i el processament de les dades. Aquest treball és
una manera de contribuir al coneixement científic d’un àmbit i alhora promoure
i difondre el coneixement sobre la biodiversitat.
Les Jornades compten amb la participació, per invitació, de científics especialistes
de tots els grups taxonòmics. A més de l’objectiu general d’incrementar
el coneixement sobre la biodiversitat, l’elecció de l’indret específic on
tindrà lloc aquest bioblitz correspon a una de les zones de Catalunya d’on
es disposa de menys dades sobre biodiversitat d’acord amb les observacions
enregistrades al Banc de dades de biodiversitat (BDBC). Es tracta de les
quadrícules UTM 10x10 CG64 i CG73, ubicades entre les valls de Cardona-Solsona
i Calaf-Torà, i amb 224 i 216 espècies enregistrades respectivament. Totes
les dades recopilades s’introduiran al BDBC i serviran per enriquir el coneixement
biològic d’aquest àmbit territorial.(gencat.cat)
Foto xarxa , Foto
voliac
31 de maig del 2010 : Sanaüja rep el capgròs en homenatge a Pedrolo
com a aperitiu del "7Lletres"
Sanaüja va rebre ahir, procedent de Cervera, el capgròs en homenatge a Manuel
de Pedrolo, del qual es compleixen aquest any 20 anys de la seva mort. S’iniciava
així el cicle d’activitats en homenatge a l’escriptor de l’Aranyó, que tindran
lloc durant tots els caps de setmana, fins al 10 de juliol, en el marc del
premi 7Lletres, que arriba a la cinquena edició. Diumenge que ve, les activitats
es traslladaran fins a Sant Guim de Freixenet i consistiran en una lectura
pública de textos de l’escriptor. (diari Segre)
31 de maig del 2010 : La Diputació licita obres de millora de la xarxa
viària.
Les inversions en millora de la xarxa viària provincial no es veuran afectades
per la crisi atesa la partida que la Diputació hi té destinada enguany.
Al juny es licitaran obres per valor de 6,4 milions d'euros i al setembre,
unes altres per 3,6 milions més. El president de la corporació provincial,
Jaume Gilabert, ha explicat que la inversió es fa ara tot i la crisi perquè
hi ha els diners. (diari Segre)
* Projecte reforçament del ferm i obres complementàries a la LV-3003 de
Sant Ramon a Torà. Del PK 0+000 al 3+760. Tram Sant Ramon a Masies d’Hostalets.
Aquest tram de carretera presenta un envelliment considerable i serveix
d’unió de la zona nord de la Segarra amb l’eix transversal o C-25. La secció
actual de la carretera es manté i únicament es realitzarà una reposició
del ferm amb drenatges, senyalització i abalisament del tram de carretera
comprès entre els PK 0+000 (cruïlla de la N-141 a Sant Ramon) fins el PK
3+760 (Masies d’Hostalets ó creuament de la carretera de Vicfred).
En la resta de l’itinerari fins Torà es farà la reposició i ampliació de
la senyalització vertical d’orientació, és a dir, una senyalització nova
de la totalitat de la carretera, entre el PK 0+000 al PK 10+400.
Igualment s’instal·larà un semàfor intermitent dins el nucli del Portell
per tal d’avisar als conductors que estan entrant en una travessera urbana
i en conseqüència redueixin la velocitat de pas per dins el nucli. També
es col·locarà barrera de seguretat metàl·lica.
El pressupost d’execució és de 387.729,44 euros i el termini aproximat execució
d’obres és de 9 mesos.
A més, al setembre es licitarà el condicionament i millora de vuit trams
més de carreteres entre el que hi ha la de Vilanova de l’Aguda, per un import
de 315.000 euros.(diputaciolleida.cat)
29 de maig del 2010 : Jornada sobre energies renovables, a Cervera
Darrerament s'han posat en marxa diverses instal·lacions d'energies renovables
i hi ha nous projectes en procés d'autorització. Tot i que, a priori, les
energies renovables són millors que les convencionals, no totes les instal·lacions
són bones. Per analitzar els pros i els contres d'aquests tipus d'instal·lacions,
l'acte tindrà lloc a partir de les 17:30 a l’Auditori de Cervera organitzat
pel Fòrum l’Espitllera i el Grup de Defensa del Medi Natural, una debat
obert amb la participació d'experts en el tema.
Programa
29 de maig del 2010 : Inauguren el Parc del Segre a Ponts
El president de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Rafael Romeo;
el subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, i l’alcalde de Ponts,
Jaume García, van presidir la inauguració del parc del Segre, anomenat La
Roca del Call, ahir al migdia. Es tracta d’una de les tres actuacions que
la CHE ha de donar a Ponts en compensació per la construcció de l’embassament
de Rialb ara fa més de 20 anys. Les altres actuacions són: Un camí de 15,15
quilòmetres de via verda que rodeja el riu i l’adequació d’un canal d’eslàlom
de 275 metres, que està en fase de tramitació ambiental.
Durant l’acte d’inauguració, García va justificar la compensació rebuda,
no tant perquè la població perdés territori per la construcció de Rialb
sinó per la pèrdua de població i de pes econòmic. García va valorar positivament
l’actuació duta a terme fins ara per la CHE però va insistir en la necessitat
que s’acabi tot el conjunt del projecte, amb el canal inclòs. Amb aquesta
obra el Club Nàutic de Ponts podria formar bons professionals en el món
del piragüisme i organitzar competicions a nivell autonòmic i estatal, ja
que les instal·lacions actuals han quedat obsoletes.
Per la seva part, Romeo va assegurar que la CHE tirarà endavant la construcció
del canal tan bon punt el Departament de Medi Ambient emeti un informe mediambiental
favorable del projecte.
El parc, finançat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí amb
2.831.000 euros, té un llac, una zona de jocs infantils, una de pícnic,
una pista poliesportiva i s’ha habilitat una zona d’aparcament.
Un dels elements més singulars del parc és el llac de 4.316 metres quadrats,
dissenyat amb forma de curves i dividit en tres parts. La principal la utilitzarà
el Club Nàutic per fer classes i concursos de piragüisme, mentre que a les
altres dos, s’ha col·locat un surtidor amb funció bàsicament estètica. Per
abastir d’aigua el llac i el conjunt del parc s’ha construït una estació
de bombeig.
Al parc també s’han aportat uns 8.000 metres quadrats de terra, s’han plantat
9.200 metres quadrats de gespa i unes 6.800 espècies vegetals. A tot això
s’ha d’afegir la instal·lació d’una xarxa d’enllumenat públic al parc, d’una
xarxa de sanejament d’aquesta àrea, que enllaça amb la xarxa general de
la poblaicó de Ponts, i també la instal·lació d’una valla perimetral.(comarquesdeponent.com)
27 de maig i 3, 10, 17 de juny del 2010 : Taller de preparats d'herbes,
a Calaf
Organitzat pel Casal de Calaf i impartit per Astrid Van Ginkel, biòloga
i farmacèutica.
Programa
23 de maig del 2010 : Nou robatori massiu als horts de Torà
Segons manifestacions recollides de diversos propietaris, la matinada del
dissabte 22 al diumenge 23 de maig han estat robades simultàniament varies
piques i coms de pedra picada dels horts de Torà. Les característiques de
l’acció i les dimensions del botí fan pensar que han d’haver estat mes d’un
els lladres, que s’ho han emportat premeditadament i amb l’ajut de vehicle
ben rodat de carrega horitzontal.
Possiblement aquests rudimentaris estris, afanats mentre reposaven uns pobres
hortolans, acabin el seu periple com a jardineres, seguint la moda, integrant-se
en alguna perversa “arquitectura guiri” per causar “admiració” a les visites
dels seus “posseïdors”.
Aquest és un enèsim atac que sofreix aquesta antiga comunitat agrícola privada
que té el seu origen en la subsistència alimentaria humana més bàsica, a
través de l’aprofitament directe de la terra i amb esforç personal, el respecte
i normes comunes per escrit.
A part, en els darrers anys aquest espai vital tan vulnerable i important
per al poble ve sent alegrement promocionat i senyalitzat, des d’entitats
públiques, com a d’usos públics turístics, lúdics, sense adequació ni instrucció
per a visitants desconeixedors, ni contraprestacio per als propietaris.
22 de maig del 2010 : Testing de biodiversitat al Llobregós. Fotografia
de natura.
Coincidint amb la Setmana de la Biodiversitat, l'Associació Espai Llobregós
organitza un "Testing fotogràfic" sobre la flora i fauna de la vall del
riu Llobregós.
Un testing fotogràfic (o mostreig fotogràfic) consisteix en reunir una colla
de persones per a que, en una zona establerta, facin el major número de
fotografies digitals d’espècies de flora, fauna o geologia, sense collir-les
ni capturar-les. Posteriorment un equip d’experts les identificarà i classificarà.
21 de maig del 2010 : Presentació al castell de les Sitges de les ofertes
de turisme eqüestre a la Segarra
El Castell de les Sitges ha estat l’escenari on s’han presentat les ofertes
de turisme eqüestre que volen potenciar la Segarra com a destí preferent
pels amants dels cavalls. La iniciativa, encapçalada per les cases de turisme
eqüestre de Pavia (Cal So) i de l’Ametlla de Segarra (Cal Perelló) i amb
assessorament i suport del mateix castell de les Sitges, es presenta com
un projecte destinat a agrupar emprenedors dels diferents sectors de serveis
turístics de la Segarra (allotjaments, restaurants, establiments culturals
i productors locals) en una oferta atractiva i engrescadora pel visitant.
Els promotors han descrit unes rutes d’entre dos i cinc dies per a descobrir
la comarca a cavall, tot seguint l’eix central dels castells i sumant-hi
els atractius del paisatge, la natura i els altres elements de patrimoni
històric, cultural i tradicional que defineixen la identitat segarrenca.
A l’acte hi han assistit representants dels organismes públics de turisme
de Lleida i d’establiments de turisme rural i castells visitables de la
Segarra, i ha acabat amb la degustació de vins joves del celler Comalats,
empresa que col•labora també en el projecte.
La primera de les rutes tindrà lloc al més de juny i consistirà en una travessa
eqüestre de tres dies entre el castell de les Sitges (a Florejacs) i Pavia
(a Talavera), passant per llocs emblemàtics de la Segarra com els castells
de Pallargues, Florejacs, Concabella o Castellmeià, els espais d’interès
natural com el torrent del Passerell o la font de Gàver i d’altres punts
remarcables com el santuari de Sant Ramon o Montfalcó Murallat.
Foto: presentació . Foto:
cavalls al castell
21 de maig del 2010 : Troben 76 quilos de 'coca' i 35 de 'speed' a
una xarxa que tenia una factoria d'èxtasi a Pinós
Una masia del Solsonès servia d'amagatall per elaborar les pastilles, de
les quals se n'han decomissat 4.000
La Guàrdia Civil ha desarticulat en el marc de l'operació la Pampa una organització
internacional de tràfic de drogues que tenia un laboratori de fabricació
de pastilles d'èxtasi a la masia la Rovira de Pinós. Allà es van decomissar
al novembre més de 4.000 pastilles d'èxtasi valorades en 40.000 euros i
un quilo de MDMA (la base per a l'elaboració d'aquest tipus de substàncies)
de gran puresa, així com els estris necessaris per a la seua fabricació.
L'operació ha comportat la detenció de deu persones, dos de les quals una
parella que residia a la masia de Pinós, i la intervenció de 76 quilos de
cocaïna i 35 de speed. Tot això valorat en més de 3 milions d'euros.
Segons va informar ahir la Guàrdia Civil, les investigacions es van iniciar
al març del 2009 quan es va detectar un clan de narcotraficants amb contactes
a Mallorca. La xarxa es distribuïa en tres grups diferents, dos dels quals
operaven a nivell internacional. Les primeres detencions es van realitzar
al juny del 2009 a Bèlgica amb la confiscació de 76 quilos de pasta de cocaïna
que tenia com a destinació l'illa de Mallorca. La droga anava camuflada
al xassís d'un vehicle procedent de l'Argentina, enviat en un contenidor
al port d'Anvers, on va ser recollit per un matrimoni establert a Palma
de Mallorca, Luis D.A., de 50 anys, i Mercedes F.S., de 54 anys, que van
ser detinguts per la policia belga. El vehicle havia estat modificat en
la seua estructura original, a l'implantar-s'hi caixes metàl•liques ocultes
per al transport de la droga.
Després del desmantellament del laboratori a Pinós al novembre, les últimes
detencions es van portar a terme el 28 d'abril, amb la desarticulació de
la branca que operava entre Holanda, el País Basc, el País Valencià i Algesires.
En aquesta última intervenció es va detindre l'espanyol Javier M.O., de
35 anys, i el belga Patrick J.C., de 57 anys, i es va confiscar un total
de 34 kg de MDMA. (Diari Segre)
13 de maig del 2010 : Protecció Civil millora l'assistència en casos
d'emergència a la Segarra i la Noguera
El secretari general d’Interior, Joan Boada, ha signat aquest dijous amb
els presidents dels consells comarcals de La Noguera i La Segarra un conveni
per posar en marxa els respectius Plans d’Assistència i Suport als municipis
en matèria de Protecció Civil, amb un pressupost total de 18.157,45 euros.
A Cervera, la signatura ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal
de La Segarra, Xavier Casoliva; i a Balaguer del president del Consell Comarcal
de La Noguera, Vicent Font. A través d’aquests convenis s’atorga una subvenció
directa a aquests dos consells comarcals de la demarcació de Lleida que
disposen de Pla d’Assistència i Suport als municipis homologat per la Comissió
de Protecció Civil, amb el propòsit d’impulsar la creació i implantació
d’estructures de protecció civil d’àmbit supramunicipal.
Segons Boada, l’objectiu dels convenis és “establir una relació amb els
consells comarcals perquè a través dels seus tècnics puguin ajudar a redactar
els plans de protecció civil de tots els pobles petits de la comarca que
tenen moltes més dificultats”. “Volem fer arribar a tots els pobles petits
el nostre sistema integral de protecció civil’, ha afegit el secretari general,
que ha manifestat també que ‘el suport en la redacció d’aquests plans ajuda
a què els pobles petits puguin tenir les eines per reaccionar i saber quines
actuacions han de fer en cas d’emergència”. (Diari Segre)
13 de maig del 2010 : Governació adverteix que un canvi de comarca
´no és fàcil´
El coordinador territorial, Toni Casassas, va parlar ahir al Consell de
la possible ampliació del Solsonès
El canvi d'adscripció comarcal és un tràmit que està previst per llei però
no depèn només de les voluntats polítiques dels municipis sinó de molts
aspectes tècnics que hi intervenen. El coordinador territorial de Governació
a la Catalunya Central, Toni Casassas, va recordar ahir que la incorporació
de nous municipis a la comarca "no és un tema automàtic". Casassas va visitar
ahir el Consell Comarcal del Solsonès per parlar amb el president, Marià
Chaure, de diversos temes del departament que afecten la comarca. Entre
aquests, la voluntat d'incorporació dels municipis segarrencs de Torà i
Biosca al Solsonès.
Tot i que Governació coneix la voluntat de Torà i Biosca d'adscriure's al
Solsonès, fins a dia d'avui no han rebut la sol·licitud formal d'aquest
canvi de comarca. Si aquesta petició arriba en breu al departament, l'afer
podria arribar a mans de la comissió de delimitació territorial, que ha
d'elaborar un dels informes necessaris, a final d'aquest any o a principi
del vinent, segons les previsions de Toni Casassas, el qual recorda que,
per sol·licitar el canvi "hi ha d'haver una justificació en tots els àmbits:
econòmica, geogràfica, de comunicacions...". Amb tot, "no és un tema que
sigui automàtic". Un exemple d'això és el fet que "precisament unes masies
de Torà i Biosca que ja fa uns quants anys que ho van provar i no van superar
tots els tràmits perquè hi va haver un informe desfavorable de la comissió
jurídica assessora". Aquestes masies volen segregar-se de Torà i Biosca
per incorporar-se al municipi de Llobera (Solsonès). (regio7.cat)
9 de maig del 2010 : La gran illa càrnia (Editorial del Diari Segre)
L'ajuntament de Cervera iniciarà el pròxim mes de juny els tràmits per acollir
al seu terme, i el limítrof de Granyanella, la gran Illa Càrnia de Catalunya.
El projecte està impulsat per la Generalitat, que està en contacte amb diversos
operadors per donar-li viabilitat immediata. La iniciativa, que ha de solucionar
la falta de grans escorxadors a la principal zona productora d'Espanya,
especialment de porcí, suposarà una inversió de 200 milions d'euros i el
termini d'execució podria ser d'uns quatre anys. Tots els sectors ramaders
de Lleida reclamen des de fa anys unes instal·lacions d'aquestes característiques,
que donin valor afegit a la gran cabanya lleidatana.
Després del tancament de L'Agudana i de Coporc-Copaga, de Codilma d'Almenar
i les dificultats per les quals travessa Primayor, només les grans firmes
com Vall Companys o la Corporació Agroalimentària Guissona (CAG) i alguna
petita excepció tenen infraestructura per culminar la cadena de producció.
La resta viuen pendents de millorar la competitivitat amb una activitat
transformadora i de comercialització a l'altura dels temps. Per crear aquest
valor afegit que persegueix la ramaderia i l'agroalimentació lleidatana
és fonamental que aquesta aposta del Govern tingui una concreció ràpida
i eficaç. No són bons temps per a ningú, però l'aposta de la conselleria
d'Agricultura per accelerar el gran escorxador de Catalunya a Lleida és,
sens dubte, una de les millors notícies en temps de crisi, perquè precisament
d'infraestructures com aquesta depèn que puguem sortir-ne aviat.
8 de maig del 2010 : El govern de Solsona també obre les portes als
municipis de Torà i Biosca
L'executiu s'havia molestat perquè el Consell els bandejava, però troba
bé ampliar la comarca
Solsona és favorable a l'annexió de Torà i Biosca a la comarca del Solsonès.
Després de manifestar la necessitat de posar damunt la taula els pros i
contres d'incorporar els dos municipis (ara a la Segarra) abans de prendre
qualsevol decisió al respecte, finalment l'Ajuntament de la capital ha obert
les portes a les dues poblacions. Representants de tots els grups municipals
amb representació als tres consistoris es van reunir dijous a l'ajuntament
de Solsona. Aquesta trobada arriba després que el ple del Consell Comarcal
aprovés, amb els vots favorables de CiU i del PSC, i les abstencions d'ERC
i el Comú, el canvi d'adscripció comarcal de Torà i Biosca.
La reunió va servir per posar damunt la taula els avantatges i inconvenients
del possible canvi comarcal i deixar clar que "la discussió era exclusivament
en clau de política interna del Consell, sobre el procediment seguit per
l'ens comarcal". Ho constata l'alcalde, David Rodríguez, el qual considera
que "les coses no es poden fer precipitadament i sense consens". L'equip
de govern solsoní va exposar als seus interlocutors la seva preocupació
pel fet que, en l'àmbit intern del Solsonès, no es produís un diàleg previ
a l'aprovació de l'acord al ple del Consell Comarcal. Pel que fa a un dels
arguments defensats des de l'ens comarcal, el fet que sigui tan sols un
dels passos que preveu la llei, l'alcalde considera que no és cert, adduint
que "era l'única ocasió per manifestar-nos sobre aquest procés".
L'executiu solsoní argumenta que calia sospesar els possibles "desajustaments"
que poden sorgir a llarg termini si Torà i Biosca entren a formar part del
Solsonès "per no generar falses expectatives". L'alcalde esmenta com a dèficits
que caldria afrontar l'ampliació de la xarxa de vials sense asfaltar, no
inclosos dins el pla comarcal de camins del Solsonès.
L'acceptació de la comarca
Totes les parts es van mostrar satisfetes de la reunió. L'alcalde de Torà,
Domènec Oliva, ha explicat que "s'ha posat de manifest allò del que ja estàvem
convençuts, que és la bona acollida que tenim al conjunt de la comarca",
i admet que "el regust es devia a la precipitació del procediment seguit".
Domènec Oliva advoca per estudiar les possibles problemàtiques de l'annexió
i com resoldre-les "una vegada ja formem part de la comarca com un Ajuntament
de ple dret", moment que caldrà valorar què pot aportar Torà a la comarca
i viceversa. En el mateix sentit, l'alcalde de Biosca, Corneli Caubet, considera
que es fa justícia al sentiment de pertinença de la població del seu municipi:
"de fet ja som del Solsonès", assegura.
L'alcalde de Solsona assegura que, malgrat que en algun moment hagués pogut
semblar que la ciutat s'oposava a l'adscripció, es tractava d'un dissentiment
polític.(regio7.cat)
8 de maig del 2010 : Concert de Celeste Alías Guitar Trio a Calaf
Dins del cicle Músiques a Cau d'Orella que programa el Casal de Calaf. Dissabte
dia 8 a les 22:30 h
Programa
8 de maig del 2010 : Concert de música rock a Les Pallargues
Nit de rock a l'estil dels setanta, amb els grups Leonard Skinner (banda
tribut a LYNYRD SKYNYRD), i Dolton (rock dels 80). Com a cloenda del cicle
de concerts organitzat per Lo Café de Les Pallargues
Programa
7 de maig del 2010 : Catalunya tindrà una llei pròpia per garantir
la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural
El Govern preveu aprovar el juliol una llei per garantir la conservació
de la biodiversitat i el patrimoni natural. El text, que ara està en període
d'exposició pública, és necessari per unificar en una sola llei tota la
normativa legal sobre la matèria, ara molt dispersa i poc actualitzada.
L'avantprojecte elaborat per Medi Ambient estableix una estratègia per a
la conservació del patrimoni natural, crea plans d'ordenació dels recursos,
defineix categories de protecció especial i estableix incentius per conservar
la biodiversitat.(gencat.cat)
Text
de l'avantprojecte
2 de maig del 2010 : III Pedalada BTT de Vilanova de l'Aguda
Sortida a les 9 hores. 3 circuits: 20 km, 31 km i 40 km. Preu federats 10€
i no federats 18€
Avituallaments durant el recorregut i a l'acabar entrepà de Botifarra.
Programa
27 d'abril del 2010 :Castellfollit entra a la campanya pel compostatge
Castellfollit de Riubregós ha acollit recentment dues sessions informativa
per explicar el compostatge. D'una banda, per implementar el compostatge
casolà a totes les llars i, de l'altra, el compostatge comunitari. A la
reunió de compostatge casolà va assistir-hi una vintena de persones i es
van repartir uns 13 compostadors casolans. Pel fet de ser municipi rural,
molts ciutadans tenen femer i per tant no necessiten compostador.
Pel que fa al compostatge comunitari, van assistir-hi una trentena de persones
a qui es va donar el cubellet i una guia per saber com s'ha de dipositar
als compostadors comunitaris. A més, els restaurants tindran un compostador.
(Regio7.cat)
27 d'abril del 2010 : Solsona parlarà amb Torà i Biosca
L'alcalde solsoní, David Rodríguez, creu que el govern del Consell "no ha
fet les coses bé"
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, convocarà els alcaldes de Torà i
Biosca, Domènec Oliva i Corneli Caubet, respectivament, per madurar la qüestió
de la voluntat d'incorporació dels dos municipis al Solsonès. Rodríguez
s'ha mostrat molt crític amb el procediment amb què el govern del Consell
Comarcal ha gestionat la petició dels dos consistoris segarrencs de canviar
de comarca.
"Com que el que havíem de fer era parlar-ne tots plegats i el Consell no
ho ha fet, mantindrem una trobada oficial", ha explicat l'alcalde solsoní.
L'objectiu de la reunió és "deixar ben clar que no ens oposem a res però
calia fer les coses ben fetes".
Tot i acceptar el dret d'aquests municipis de la Segarra de demanar el pas
al Solsonès, l'alcalde solsoní denuncia "el dèficit democràtic que representa
adoptar una decisió d'aquesta magnitud unilateralment" des de l'executiu
del Consell Comarcal. Rodríguez va lamentar, durant el Consell d'Alcaldes
extraordinari, que es menystingui "la voluntat del 70% de la població de
la comarca" que representa l'Ajuntament de Solsona, atès que el 25 de març
va aprovar una moció per unanimitat de tots els grups municipals on es demanava
que tots els municipis poguessin prendre part activa en les negociacions.
L'acceptació de la incorporació al Solsonès de Torà i Biosca es va aprovar
per la majoria absoluta dels consellers comarcals de CiU i el PSC i l'abstenció
d'ERC i El Comú. En el Consell d'Alcaldes previ s'hi van abstenir els alcaldes
de Solsona, Llobera i Pinell, d'ERC, i el de Clariana de Cardener, de CiU.
Van votar-hi favorablement la resta de batlles convergents, en la majoria
de casos adduint els avantatges que reportarà a la comarca l'augment de
pes demogràfic.
26 d'abril del 2010 : XVI Caminada de Vilanova de l'Aguda
Ahir es va realitzar la caminada en la que hi participaren uns 60 caminadors
que varen gaudir d’un dia esplèndid. Iniciaren el camí a 2/4 de 10 del matí
i arribaren a Vilanova a les 5 de la tarda, desprès de fer una parada per
dinar a l’entorn de la masia del Bancal.
A l’arribada els participants foren obsequiats per l’ajuntament amb un berenar
amb coca, xocolata i mistel•la. Un any més, tingueren l’ocasió de fer un
recorregut per l’entorn natural que ofereix el municipi de Vilanova de l’Aguda.
Foto
25 d'abril del 2010 : La votació en les consultes baixa al 14 per cent
llastrada per Lleida ciutat
La tercera onada de consultes sobiranistes es va saldar a Lleida amb una
participació molt inferior a la de les dos primeres, que va ser del 36,5%
i el 29%. En el conjunt de la província (van votar 43 municipis) es va situar
entorn del 14%, mentre que la mitjana catalana va ser d'un 20%. En les dos
primeres tandes de votacions, Lleida havia superat la mitjana catalana,
mentre que aquest cop es va produir la situació inversa, a causa del pes
de la capital, que va registrar de lluny el menor índex de tot Lleida, amb
un 8,21% (9.368, entre els quals el sí va ser un 93,4%). Xavier Eritja,
portaveu de Lleida Decideix, va dir: "Pocs actes a la ciutat reuneixen deu
mil persones i nosaltres, sense el suport municipal, ho hem pogut fer."
Mariona Lladonosa, una altra portaveu, va dir que "el nombre final és superior
al tradicional vot independentista de la ciutat".
En canvi, la participació va ser molt alta en poblacions de pocs habitants,
com Tarrés, Ivorra i Nalec, on va rondar el 60%. Així mateix, es va situar
entorn del 40% a Esterri d'Àneu, Preixens i Conca de Dalt. (Diari Segre)
Foto votació Torà . Foto
escrutini Torà. Foto resultats Torà
Torà: cens 1166, participació 28,39%,
Si 316, No 8
Ivorra: cens 124, participació 60,71%, Si 66, No 2
25 d'abril del 2010 : XVI Caminada de Vilanova de l'Aguda
Ruta de 21 kms passant per Formiguera, L’Aranyó, Ribera de Madrona, Pinós,
Santes Creus, El Bancal, Vilanova de l’Aguda
Horari: 5 hores de camí. Lloc i hora de trobada: Masia de Formiguera, a
les 9 h 30 min.
A Vilanova de l’Aguda, al final de la caminada hi haurà coca, xocolata i
mistela per a tothom
Organitzat pels veïns de Vilanova de l'Aguda i pel Centre Excursionista
de Catalunya.
Dossier de la caminada
25 d'abril del 2010 : 29ª Caminada popular de Torà
Ruta de Vallferosa. Sortida a les 9:30 hores des de Santa Maria de Vallferosa.
Diptic , Video
de presentació (youTube)
25 d'abril del 2010 : Actuació castellera a Guissona
3ª Diada dels Margeners. Actuació a les 12:30 a la plaça Major amb les colles:
Xiquets de Reus, Castellers de Sabadell i Margeners de Guissona
24 d'abril del 2010 : Curs de fotografia a Calaf
Curs amb 7 sessions de 3 hores, dissabtes al matí, amb inici el dia 24 d'abril
i finalització el 12 de juny. Organitzat pel Casal de Calaf
Programa
23 d'abril del 2010 : Rodríguez recrimina al govern del Consell que
eludeixi el debat sobre Torà i Biosca
L'alcalde ha mostrat la seva disconformitat amb el procediment amb què el
govern ha gestionat la petició dels pobles per canviar de comarca i adscriure's
al Solsonès
L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha mostrat la seva disconformitat
amb el procediment amb què el govern del Consell del Solsonès ha gestionat
la petició dels ajuntaments de Torà i Biosca, ara a la Segarra, de canviar
de comarca i adscriure's al Solsonès. En el Consell d'Alcaldes, preceptiu,
però no vinculant, celebrat abans del Ple en què l'ens comarcal va donar
llum verda a l'ampliació dels límits comarcals, Rodríguez va acusar CiU
d'eludir el debat previ entre els alcaldes i grups comarcals. L'acceptació
de la incorporació al Solsonès dels dos municipis es va aprovar per la majoria
absoluta dels consellers comarcals de CiU i el PSC i l'abstenció d'ERC i
El Comú.
En el Consell d'Alcaldes previ s'hi van abstenir els alcaldes de Solsona,
Llobera i Pinell, d'ERC, i el de Clariana de Cardener, de CiU. Van votar-hi
favorablement la resta de batlles convergents, en la majoria de casos adduint
els avantatges que reportarà per a la comarca l'increment del pes demogràfic.
Tot i acceptar el dret d'aquests municipis de la Segarra a demanar el pas
al Solsonès, l'alcalde solsoní va denunciar el 'dèficit democràtic que representa
adoptar una decisió d'aquesta magnitud unilateralment' des de l'executiu
del Consell Comarcal.
Rodríguez va lamentar que es menystingui 'la voluntat del 70 per cent de
la població de la comarca' que representa l'Ajuntament de Solsona, atès
que el 25 de març va aprovar una moció per unanimitat de tots els grups
municipals en què es demanava que tots els municipis del Solsonès 'puguin
prendre part de manera activa en les negociacions'.
Els alcaldes republicans i el grup comarcal d'El Comú van demanar en reiterades
ocasions que se suspengués el Ple i s'organitzés un debat previ. A més a
més, es van reclamar informes jurídics i econòmics que avalin l'adscripció
de Torà i Biosca, que per ara són inexistents.
El president del Consell Comarcal, Marià Chaure, va concloure que 'sumar
sempre és beneficiós' i va afirmar que 'en el fons sembla que tots estem
d'acord que Torà i Biosca entrin a la comarca, ja que ningú no hi ha votat
en contra'.
Una reunió amb Torà i Biosca
L'alcalde solsoní ha avançat que l'Ajuntament convocarà els alcaldes de
Torà i Biosca, Domènec Oliva i Corneli Caubet, respectivament, a una reunió
en què també es convidaran els portaveus de tots els grups municipals dels
tres consistoris per madurar aquesta qüestió. (regio7.cat)
23 d'abril del 2010 : El Consell aprova l´adhesió de Torà i Biosca
al Solsonès
El Consell Comarcal del Solsonès ha aprovat aquest dijous, en un ple extraordinari,
l'acceptació, per part de la comarca receptora, del canvi d'adscripció comarcal
dels municipis de Torà i Biosca, ara a la Segarra, al Solsonès. L'aprovació
s'ha fet amb els vots a favor de CiU, que té majoria, i el PSC. Per la seva
banda, ERC i El Comú s'han abstingut i han lamentat que no s'hagi obert
un procés de participació per consultar els ciutadans sobre el canvi de
comarca. L'alcalde de Torà, Domènec Oliva i el de Biosca, Corneli Caubet,
han estat presents al ple per defensar el canvi de comarca. Els dos pobles
ja han començat els tràmits per incorporar-se al Solsonès i, per tant, a
la Catalunya central.
D'aquesta manera el Consell ha aprovat iniciar l'expedient per incorporar
els municipis de Torà i Biosca al Solsonès d'acord amb la petició que recentment
li van fer aquests dos ajuntaments. Els alcaldes d'ambdós municipis han
pres la paraula durant el Ple per defensar el canvi de comarca.
El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, ha destacat,
després del Ple, que tot i les discussions 'no hi ha hagut cap vot en contra'
i que, aquesta aprovació, és només un primer pas pel canvi de comarca. Chaure
ha recordat que l'última paraula la té Governació.
Qui també estava molt satisfet era l'alcalde de Torà, Domènec Oliva, que
ha destacat que el seu municipi està 'molt lligat' a la Catalunya Central.
També ha posat de relleu el fet que en la votació no hi ha hagut cap vot
en contra.
ERC i el Comú, que s'han abstingut, han lamentat que no s'hagi un obert
un procés de consulta amb els ciutadans. ERC ha expressat que se sentia
'decebuda', en paraules del seu portaveu, Benjamí Puig, perquè la formació
republicana hauria volgut que s'aplacés el Ple i es consultés amb la població.
El Comú també ha destacat que ha faltat debat amb la resta de grups comarcals.(regio7.cat)
22 d'abril del 2010 : La integració tarifària del transport públic
s'estendrà a la Segarra i l'Urgell
El Consell d’Administració de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM)
de l’Àrea de Lleida ha acordat aquest dijous l’adhesió de les comarques
de l’Urgell i la Segarra al Consorci, la qual cosa suposa la culminació
del procés d’ampliació del seu àmbit territorial tal i com estava previst
inicialment. Així, durant el 2010, els 41 municipis que integren les dues
comarques es passaran a beneficiar de les avantatges del sistema tarifari
integrat del transport públic, així com de noves millores en l’oferta de
transport públic mitjançant els plans de millora de serveis que actualment
estant en fase d’elaboració i disseny per part de la Direcció General del
Transport Terrestre i l’ATM.
Amb les noves incorporacions, ja són 6 les comarques que conformen l’Àrea
de Lleida (el Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues, l’Urgell
i la Segarra), que apleguen 149 municipis i 352.000 habitants. (Diari Segre)
22 d'abril del 2010 : El Solsonès aprova avui l'adhesió de Torà i Biosca
El ple del consell comarcal del Solsonès debatrà avui i, si no hi ha sorpreses
d'última hora, aprovarà iniciar l'expedient per incorporar els municipis
de Torà i Biosca a la seva comarca, d'acord amb la petició que recentment
li van fer aquests dos ajuntaments que ara pertanyen a la Segarra. D'aquesta
manera, se celebrarà una reunió del consell d'alcaldes i posteriorment es
reunirà el ple del consell amb aquest únic punt a l'ordre del dia.
L'equip de govern de CiU estimarà la proposta feta pels ajuntaments de Torà
i Biosca, segons va explicar el vicepresident del Solsonès, Albert Muntada.
Posteriorment caldrà seguir tots els tràmits davant de la conselleria de
Governació i, finalment, celebrar un referèndum en els dos municipis afectats.
A la votació d'avui, l'adhesió de Torà i Biosca al Solsonès té garantits
els vots dels onze consellers de CiU i, de moment, no ha transcendit la
postura dels grups de l'oposició, ERC, PSC i Comú. (Diari Segre)
21 d'abril del 2010 : La Segarra denuncia discriminació d'Interior
per les mesures antiincendis que té previstes aquest estiu al camp
El consell comarcal de la Segarra ha manifestat la seva preocupació davant
el fet que el departament d'Interior pugui proclamar un decret de prevenció
d'incendis similar al que l'any passat va provocar les protestes del sector
agrari. Un esborrany del Servei de Gestió de Risc i Planificació, depenent
d'Interior, proposa un conjunt de mesures extraordinàries per prevenir els
incendis com són, entre altres, la creació de la figura d'un vigilant per
cada màquina de sega, la comunicació als ajuntaments dels llocs i hores
on i quan es durà a terme la recol.lecció del cereal, i la ubicació obligatòria
d'una autobomba de 3.000 litres d'aigua a menys de mil metres de distància
de cada segdadora. Una última mesura a aplicar és la de dividir i sectorialitzar
els camps si tenen una extensió superior a les cinc hectàrees. El conseller
comarcal d'Agricultura de la Segarra, Josep Llobet, ja ha dit que totes
aquestes mesures són inviables i que si el Govern segueix endavant amb aquest
decret es farà una discriminació als pobles petits que viuen de la sega
del cereal, com molts a la Segarra. (Diari Segre)
15 d'abril del 2010 : El Consell del Solsonès obre les portes a l’ajuntament
de Biosca
El president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, i els seus
dos vicepresidents, Albert Muntada i Joan Solà, s’han reunit aquest dilluns
amb l’alcalde de Biosca, Corneli Caubet (CIU) acompanyat per tots els membres
del consistori, per presentar l’acord de ple, aprovat el passat 7 d’abril
per l’Ajuntament de Biosca, per demanar que aquest municipi sigui adscrit
a la comarca del Solsonès, i que fou aprovat per unanimitat dels seus membres.
Els motius defensats per al canvi de comarca, són econòmics, socials, culturals
i històrics, van ser presentats al Consell Comarcal del Solsonès, i foren
ben acollits per Marià Chaure, que ha comentat que “el Consell Comarcal
del Solsonès t’he previst impulsar properament un ple extraordinari per
tal que la iniciativa d’adhesió a la comarca del Solsonès prosperi”. (C.C.Solsonès)
13 d'abril del 2010 : Delimitació entre els termes municipals de Torà
i de Llobera.
El DOGC publica una Resolució sobre la delimitació entre els termes municipals
de Torà i de Llobera.
Aquesta Resolució fa pública la delimitació de la part de la línia de terme
acceptada per tots dos ajuntaments. Pel que fa la part de la línia de terme
sobre la qual els ajuntaments afectats no han arribat a un acord, se seguirà
el procediment que preveu l’article 39.2 del Decret 140/1998, de 24 de maig,
pel qual s’aprova el Reglament de demarcació territorial i població dels
ens locals.
L'esmentat article 39.2 diu que quan alguna corporació no accepti una delimitació
proposada , s'hauran de fer constar els punts de conflicte i discordància.
El Departament de Governació, previ dictamen de la Comisió de Delimitació
Territorial i de la Comisió Jurídica Assesora, resoldrà sobre la delimitació
en el plaç máximo de dos mesos. Resolució
DOGC
11 d'abril del 2010 : Obertura de l’Any Jubilar del Mil•lenari del
Sant Dubte d’Ivorra
Aquest any 2010 fa els mil anys del miracle eucarístic que va tenir lloc
al santuari de Santa Maria d’Ivorra, el qual està documentat l’any 1010.
Per a quest motiu el Bisbat de Solsona ha aconseguit de la Santa Seu un
Jubileu, que tots els cristians podran guanyar pelegrinant a Ivorra per
venerar les santes relíquies i que durarà des d’aquest mes d’abril fins
al maig de 2011. El diumenge dia 11 d'abril 2010, a les 6 de la tarda, se
celebrarà l’Eucaristia al santuari d’Ivorra, presidida pel català Mons.
Lluís Ladària, arquebisbe secretari per a la Doctrina de la Fe a Roma. Hi
concelebraran els bisbes de Catalunya i els sacerdots del Bisbat i d’altres
llocs. En acabar l’Eucaristia, a 2/4 de 8 del vespre, hi haurà una festa
popular i un berenar a l’esplanada del santuari marià.
Decretum
www.santdubte.com
fotografies
10 d'abril del 2010 : Ausàs diu que la llei permet el canvi de comarca
de Torà i Biosca
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va recordar ahir que Torà i Biosca
poden canviar de comarca, de la Segarra al Solsonès, si així ho decideixen
i seguint uns tràmits, perquè ho preveu la llei comarcal de Catalunya. Ausàs
va fer aquestes declaracions durant una visita al municipi de Vilanova de
l'Aguda, on va inaugurar obres en diversos nuclis finançades pel seu departament,
com la canalització d'un torrent. (Diari Segre)
10 d'abril del 2010 : Biosca també vol deixar la Segarra per passar
a formar part del Solsonès
El ple va aprovar de forma unànime iniciar els tràmits per demanar un canvi
de comarca, com ja ha fet Torà.
El municipi de Biosca vol deixar la Segarra per formar part del Solsonès.
El ple celebrat dimecres passat va aprovar, després de "sondejar" la població,
iniciar els tràmits per demanar el canvi de comarca, que els suposaria formar
part de la futura vegueria central. L'alcalde del municipi explica que han
pres aquesta decisió per motius d'"afinitat i per coherència amb el territori".
Biosca és el segon municipi que vol deixar la comarca de la Segarra per
incorporar-se al Solsonès després que Torà ja hagi presentat la proposta
d'annexió al Consell del Solsonès. Davant aquest fet, el Consell Comarcal
de la Segarra diu que li "dol" que hi hagi municipis que vulguin marxar
però assegura que "no hi posarem traves", com ha explicat a aquest diari
el president de l'ens, Xavier Casòliva.
"Si s'aprova la llei de vegueries, la gent està molt motivada a anar a la
Catalunya central, per coherència amb el territori i per afinitat". L'alcalde
de Biosca, Corneli Caubet, argumenta d'aquesta manera la decisió del municipi
d'incorporar-se a la comarca del Solsonès. Segons Caubet, l'afer es va dur
al ple després de "sondejar" l'opinió del municipi, de 230 habitants. L'alcalde
ha explicat que judicialment ja depenen de Solsona, reben l'aigua de la
Mancomunitat del Solsonès i sanitàriament reben l'atenció majoritàriament
a la Catalunya central, amb qui també els uneix un fort vincle comercial.
D'altra banda, "es tracta d'un municipi amb unes característiques molt similars
a les del Solsonès, amb la població molt disseminada", apunta l'alcalde,
que precisa que, a diferència de Torà, el canvi no els suposaria aspirar
als ajuts que s'atorguen a les comarques de muntanya atès que ja els reben.
El Consell Comarcal de la Segarra es mostra "sorprès" i afirma "no entendre"
alguns dels motius que exposen Torà i Biosca per decidir formar part de
la Catalunya central, però assegura que, si aquesta és la seva voluntat
"no hi posarem traves", com ha afirmat el president, Xavier Casòliva. (regio7.cat)
9 d'abril del 2010 : Inauguració d'obres al municipi de Vilanova de
l'Aguda
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat
de l’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells, i del director
dels serveis territorials de Governació a Lleida, Tomàs Pujol, ha inaugurat
diverses actuacions del municipi.
S'ha inaugurat el local social del nucli de l’Alzina i l’adequació del seu
entorn, la pavimentació del carrer del Castell i la instal·lació de calefacció
al local social del nucli de Ribelles. En total s’ha asfaltat una superfície
de 3.357 metres quadrats i gràcies a les obres s’ha ampliat el carrer perquè
hi puguin passar vehicles.
Finalment, s'ha inaugurat les obres d’enturbació del torrent de Caubella
i de canalització del torrent de Valldàries al seu pas per Vilanova de l’Aguda.
Aquestes actuacions han permès embellir l’espai i evitar possibles inundacions.
Governació finança aquestes actuacions amb 353.324 euros a través del PUOSC.
Seguidament el conseller ha fet una visita a l’Ajuntament del municipi,
on ha signat en el Llibre d’Honor i han tingut lloc els parlaments. (gencat.cat)
fotografia
8 d'abril del 2010 : Biosca aprova per unanimitat deixar la Segarra
per anar al Solsonès
El ple de l'ajuntament de Biosca (a la Segarra) va aprovar aquest dimecres
de forma unànime demanar el seu traspàs al Solsonès i poder-se incloure
en la futura vegueria de la Catalunya Central. Segons l'alcalde, Cornel·li
Caubet, es tracta d'una qüestió de "coherència", ja que, per una part, de
la Catalunya Central reben els serveis de Justícia, Sanitat i Aigües per
la seua proximitat, però, a més, és el punt de trobada en l'àmbit comercial,
de relacions i orogràfica.
Així, es tracta d'un territori municipal molt ampli i dispers, de 66 quilòmetres
quadrats, i poc habitat (260 veïns en total), "més semblant als municipis
del Solsonès dels quals ja rebem els serveis, que als de Lleida", on s'emmarca
ara a la comarca de la Segarra.
Segons Caubet, l'ajuntament ha portat a terme un sondeig entre els veïns
i assegura que hi ha una opinió molt majoritària a favor de canviar de comarca.
El ple del consistori va aprovar ahir inicialment l'expedient en què mostra
la seua voluntat d'adscriure's a la comarca del Solsonès. Els passos són
els mateixos que els seus veïns de Torà, és a dir, primer la proposta ha
de ser aprovada per la majoria absoluta del consell comarcal del Solsonès.
Posteriorment, hauran de sol·licitar a la conselleria de Governació amb
una memòria justificativa sobre les causes la seua intenció de segregar-se
de la Segarra. Si tots els passos es van aprovant, l'ajuntament haurà de
portar a terme un referèndum amb el qual haurà d'aconseguir el suport, almenys,
de la meitat dels veïns inscrits al cens electoral, i finalment, el Govern
de la Generalitat haurà de donar llum verda a la petició de segregació.
(Diari Segre)
7 d'abril del 2010 : La Catalunya Central és la regió sanitària amb
la pitjor mitjana de temps
Per regions sanitàries, segons el darrer buidatge de la Generalitat de les
esperes quirúrgiques, corresponent al desembre del 2009, la de la Catalunya
Central és la que en surt més malparada. Si a Catalunya la mitjana d'espera
total és de 3 mesos i 25 dies, en aquesta regió és d'1 mes més.
Catalunya està dividida en set regions sanitàries i la Catalunya Central
no és la primera vegada que té els pitjors resultats quant a les esperes.
En l'anterior comparativa, la del juny del 2009, també era la que acumulava
unes esperes més llargues respecte a les regions sanitàries Alt Pirineu
i Aran, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Girona i Barcelona.
La regió Catalunya Central inclou les comarques de l'Anoia, el Bages, el
Berguedà, Osona i el Solsonès.
De les 14 intervencions quirúrgiques analitzades, a la regió central n'hi
ha 11 que superen la mitjana catalana, algunes amb esperes que, a més a
més, sobrepassen els 6 mesos màxims garantits a la sanitat pública catalana;
és el cas de l'operació de varius, la d'amigdalectomia, la de circumcisió
i la de pròtesi de genoll. En comparació amb un any abans, el temps mitjà
de resolució ha empitjorat en 9 operacions, ha millorat en 4 i ha quedat
igual en 1. Després de la Catalunya Central, la regió amb la mitjana d'esperes
més llargues és Barcelona. La resta de regions sanitàries tenen una mitjana
total que està per sota de la catalana (regio7.cat)
2 d'abril del 2010 : Mercadal de Torà
Durant el matí de Divendres Sant: mercat i mostra de formatges, oficis,
eines, circ, torrades. Diptic - Foto:
plaça del Pati
31 de març del 2010 : El Consell descarta fer una consulta per decidir
la incorporació de Torà
L'alcalde del municipi segarrenc diu que "entén" que el Solsonès es vulgui
plantejar el tema
La comissió de govern del Consell Comarcal del Solsonès entén que Torà s'ha
de poder incorporar a la comarca si aquesta és la voluntat del municipi.
Tot i que la setmana vinent prendrà una postura ferma davant d'aquest tema,
en principi no entra en els seus plans impulsar un procés participatiu a
la comarca, tal com ho han demanat des de l'Ajuntament de Solsona. El Consell
creu que els municipis "ja estan representats a través dels respectius consellers
comarcals", apunta Joan Solà, vicepresident de l'ens. D'altra banda, l'alcalde
de Torà, Domènec Oliva, ha explicat a aquest diari que que la seva actitud
"és totalment comprensiva" i que no és la seva voluntat "intervenir en aquest
debat".
El Consell Comarcal no s'oposarà a la creació de cap procés participatiu
als municipis de la comarca però no l'impulsarà, tot i que la postura que
acabi prenent l'ens comarcal és "tan sols un tràmit més" en el procés, ja
que l'última decisió "no és a les nostres mans", sinó que s'ha de traslladar
a Governació, com ha recordat el vicepresident Joan Solà.
L'Ajuntament de Solsona va manifestar sorpresa per l'actitud del consistori
de Torà de voler passar al Solsonès quan "ha negat als veïns d'unes quantes
masies de Llanera la incorporació al municipi de Llobera". L'alcalde de
Torà, Domènec Oliva, ha explicat sobre aquest afer que "hem considerat que
calia defensar la integritat del nostre territori", i "tant la comissió
jurídica assessora de la Generalitat com el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya" han considerat el procés correcte. Oliva ha volgut destacar
que "no volem intervenir en qualsevol decisió que prengui el Consell" i
que "estem a disposició de tothom per explicar els nostres motius". L'Ajuntament
de Torà ha iniciat contactes amb tots els partits polítics del Solsonès
per plantejar-los el tema. (regio7.cat)
28 de març del 2010 : ERC i PSC recorden a CiU que la comarca ja es
va decantar per la Catalunya Central
Convergència i El Comú volen fer una consulta que per als socialistes i
els republicans ja és feta
L'encaix del Solsonès a la futura vegueria de la Catalunya Central sembla
un fet lògic per a la majoria de ciutadans i partits polítics de la comarca
. Ara bé, Convergència i Unió demana que es posin les cartes damunt la taula
per valorar els avantatges i inconvenients de formar part d'un territori
o altre i reivindica el pes d'un consell comarcal com el del Solsonès. CiU
i El Comú entenen que la comarca ha de ser consultada sobre un afer transcendental
com és l'ordenació territorial del país, mentre que Esquerra Republicana
i el Partit Socialista de Catalunya donen com a vàlides les conclusions
del procés participatiu que va tenir lloc a la comarca entre els anys 2004
i 2005, que van mostrar de forma majoritària les preferències dels ciutadans
d'incorporar-se a la Catalunya Central.
El paper vertebrador d'un consell comarcal com el del Solsonès, "amb molt
més contingut que altres", ha de ser reconegut en la nova divisió administrativa,
segons el portaveu comarcal de CiU, Albert Muntada, el qual també ha volgut
destacar el fet que el nom de la Catalunya Central s'associa amb Manresa
i no obstant això "cal tenir en compte que ens poden derivar cap a Vic o
cap a Igualada". Per a Muntada és fonamental que la comarca pugui definir
"amb les cartes clares damunt la taula". El vicepresident del consell s'ha
mostrat molt crític amb el projecte de llei de vegueries, que "s'ha dut
a terme de manera precipitada, sense contingut ni un finançament clar i
sense plantejar quin paper hi juguen els consells".
D'altra banda, Martí Abella, d'El Comú del Solsonès, considera que qualsevol
decisió important s'ha de plantejar a la gent "de manera honesta" i sense
"jugar amb mitges tintes". Abella creu que la comarca "té uns vincles històrics
amb les terres de Lleida, però malgrat això la realitat és la de pertànyer
a la Catalunya Central". Tot i això, "històricament hem estat a cavall entre
la Catalunya Central i les comarques de Ponent i aquest fet és un potencial
que hem de continuar explotant". Abella considera el procés participatiu
de l'any 2004 i 2005 "representatiu fins a un cert punt", però considera
"molt millor que el Solsonès tingui l'opció de definir-se amb un referèndum"
i creu que aquest és un debat "difícil però necessari".
Esquerra Republicana de Catalunya, per la seva banda, té pocs dubtes sobre
quina ha de ser la futura ubicació de la comarca. "La Catalunya Central
és el nostre àmbit natural i el que la majoria de gent del Solsonès vol",
explica Carles Montoriol, que assenyala que les relacions amb les terres
de Lleida són pràcticament inexistents. El president d'ERC al Solsonès lamenta
que "el president del Consell convidi un municipi a incorporar-se a la Catalunya
Central i al cap de dos dies canviï d'opinió". Qui també creu que el Solsonès
s'ha d'incorporar a la Catalunya Central és el PSC. Josep Caelles destaca
"els moltíssims vincles que tenim amb Manresa, tant a nivell comercial com
sanitari i en molts altres àmbits". Segons Caelles, però, on sí cal que
el Consell Comarcal engegui un procés participatiu és en la decisió d'incorporar
Torà, "que no pot prendre de manera unilateral".(regio7.cat)
27 de març del 2010 : Concert de Maria Coma a Calaf
Maria Coma presenta el seu primer disc en solitari "Linoleum", un menat
de cançons personals i introspectives que podrem escoltar al Casal de Calaf,
el dissabte dia 27 de març a les 22:30 h, dins del cicle Músiques a Cau
d'Orella.Foto del concert a Calaf
27 de març del 2010 : Solsona vol tenir veu a l´hora de decidir si Torà
s´ha d´incorporar a la comarca
L'Ajuntament solsoní retreu al de Torà que hagi impedit que
algunes masies del municipi s'integrin a Llobera
Solsona creu que, com a capital del Solsonès, ha de participar de manera
activa en el possible procés d'annexió a la comarca d'un nou municipi, sigui
el que sigui. El ple celebrat dijous passat va aprovar, per unanimitat,
una moció en la qual es demana al Consell Comarcal del Solsonès que els
municipis de la comarca puguin prendre part activa en les negociacions que
es mantinguin amb l'Ajuntament de Torà i que s'obri un procés articipatiu
per debatre amb entitats i ciutadans la conveniència d'incorporar el municipi
segarrenc a la comarca. El consistori solsoní manifesta la seva sorpresa
per l'actitud de l'Ajuntament de Torà "quan reclama que li sigui reconegut
un dret que, al seu temps, ha negat als veïns d'unes quantes masies de Llanera
que, de fa molts anys, lluiten per integar-se al municipi de Llobera (Solsonès),
del qual reben una bona part dels serveis".
Tot i això, el text precisa que l'Ajuntament de Solsona reconeix el dret
de qualsevol consistori de sol·licitar un canvi de la seva ubicació territorial,
tot interpretant la voluntat dels seus ciutadans. Solsona lamenta que el
Consell Comarcal del Solsonès hagi previst impulsar tots els mecanismes
necessaris perquè la voluntat toranenca prosperi sense que la comarca hagi
estat consultada en aquesta qüestió. Amb tot, "no és la voluntat de l'Ajuntament
de Solsona posar entrebancs a la possible annexió del terme municipal de
Torà a la comarca, si aquesta és la conclusió final a què s'arriba després
dels processos corresponents". Tot i això, recorda que l'alteració dels
límits c omarcals no suposa només una alteració del mapa del Solsonès, sinó
que "cal valorar-ne els possibles efectes per a l'equilibri territorial
i la cohesió de la comarca" i alerta que hi ha la possibilitat que altres
municipis iniciïn també els tràmits per adherir-se al Solsonès.
Cap a les comarques centrals
El grup municipal de Convergència i Unió va votar favorablement la moció,
entre altres coses perquè "una de les lectures que es pot fer de la incorporació
de Torà al Solsonès entenem que és per anar a la Catalunya central". Segons
el cap de l'únic partit de l'oposició, Jordi Riart, "és un tema que la Generalitat
ens ha de demanar si trobem prou bé". Riart va fer referència a les conclusions
del procés que hi va haver a la comarca els anys 2004 i 2005 per debatre
la futura ubicació territorial i que "tots els grups polítics amb representació
a la comarca van aprovar". L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, d'altra
banda, va considerar que el sentit del vot de CiU "va en un àmbit molt diferent
del que es plantejava" i va recordar al partit de l'oposició que el debat
de l'organització territorial "es va fer en deu àmbits d'actuació, set dels
quals favorables a la Catalunya central, dos indistintament i només un va
sortir partidari de les comarques de ponent".
L'alcalde de Solsona (ERC) creu que la ciutat i la comarca han de tenir
la capacitat de decidir "si ens convé o no aquesta incorporació". Així,
"en tot cas ha de ser un procés reflexionat i no pensar que el fet d'incrementar
la comarca ha de ser positiu en si mateix".
L'alcalde de Torà, Domènec Oliva, acompanyat dels portaveus de la resta
de partits del consistori (ERC i CUP), va mantenir una trobada amb els màxims
responsables del Consell Comarcal del Solsonès el 16 de març passat. L'ens
comarcal es va mostrar disposat a impulsar la incorporació de Torà.(regio7.cat)
27 de març del 2010 : Jornada de formació i debat: Cap a una revitalització
del món rural (Llobera)
Introducció a la lluita municipal d’àmbit rural, Model econòmic, problemes
i solucions, Model educatiu rural, Model urbanístic en un municipi rural,
Model energètic i gestió de boscos. Organitzat per la CUP
25 de març del 2010 : Solsona retreu a Torà que demani un canvi de comarca
i en canvi impedeixi que masies del poble passin a Llobera
El ple de l'Ajuntament de Solsona (Solsonès) aprovarà en el ple d'aquest
dijous una moció acordada per tots els grups municipals en la qual demanen
al Consell Comarcal del Solsonès que promogui un procés de debat amb la
ciutadania i les entitats sobre la conveniència d'incorporar Torà (Segarra)
i qualsevol altre municipi a la comarca. En la moció, que ha estat consensuada
prèviament segons han informat des de l'Ajuntament, el consistori solsoní
retreu a Torà que estigui demanant canviar la seva adscripció comarcal de
la Segarra al Solsonès quan ha impedit que algunes masies del seu terme
municipal puguin passar a pertànyer al municipi solsoní de Llobera del qual
en reben la major part dels serveis.
Segons la moció, l'Ajuntament de Solsona reconeix el dret de l'Ajuntament
de Torà o de qualsevol altre de demanar un canvi en la seva ubicació territorial
si això respon a la voluntat dels seus veïns. Tot i així li reclama coherència
i expressa la 'sorpresa' que ha representat que demani que se li reconegui
un dret que 'ha negat' als veïns de Llanera que des de fa anys demanen amb
veïns de Lloberola (Biosca) per integrar-se al municipi de Llobera, al Solsonès.
L'Ajuntament de Solsona recorda que aquesta històrica reivindicació no ha
pogut tirar endavant 'a causa de l'oposició ferma' de l'Ajuntament de Torà,
malgrat que fins i tot se'n va iniciar el procés per part de la Comissió
de Delimitació Territorial de la Generalitat. En aquest sentit, la moció
afirma que 'tots els demòcrates hem de respectar i defensar per als altres
els mateixos drets que exigim per a nosaltres'.
El consistori solsoní també retreu en la moció que el Consell del Solsonès
hagi anunciat la seva voluntat d'impulsar tots els mecanismes necessaris
perquè Torà s'incorpori a la comarca. En aquest sentit, l'Ajuntament de
Solsona afirma que la comarca 'no ha estat consultada' i que el tema no
s'ha debatut ni en el Consell d'Alcaldes, ni en el Ple i que no s'ha obert
cap procés participatiu perquè els veïns de la comarca es posicionin. Per
això, diu, aquest anunci és 'precipitat'.
L'Ajuntament de Solsona assegura que no posarà entrebancs a aquesta annexió,
però que primer cal impulsar tots els processos corresponents per demostrar
que és una solució idònia per als interessos de totes les parts implicades.
Al mateix temps recorden que l'alteració dels límits comarcals tindrà efectes
en l'equilibri territorial i en la cohesió de la comarca que cal valorar
i tenir en compte. El text consensuat pels grups municipals solsonins també
retreu al Consell Comarcal que no hagi informat oficialment l'Ajuntament
de Solsona de la petició de l'Ajuntament de Torà, de la qual n'han tingut
coneixement a través dels mitjans de comunicació.
El consistori solsoní entén que, com a capital de comarca, 'ha de participar
de manera activa en el possible procés d'annexió a la comarca d'un nou municipi',
ja que presta un elevat nombre de serveis adreçats a tots els solsonins.
Qualsevol canvi en els límits comarcal incidirà, diuen, en la capital de
comarca. La moció que s'aprovarà aquest vespre també sol·licita al Consell
del Solsonès que l'Ajuntament de Solsona i els altres municipis de la comarca
puguin participar activament en les negociacions i treballs amb l'Ajuntament
de Torà i d'altres municipis que manifestin la voluntat de passar a formar
part del Solsonès. També demanen que el Consell informi tots els municipis
de qualsevol novetat en aquesta qüestió a través del Consell d'Alcaldes.
(diari Avui)
23 de març del 2010 : Entrevista a l'alcalde de Solsona
El Diari Regió7 publica vint qüestions de l'entrevista-xat feta a David
Rodriguez, alcalde de Solsona:
15. Hola alcalde. Soc un veí de Torà i magradaria saber que en pensa que
el poble vulgui passar al Solsonès. Gràcies
" Tothom té el dret a poder-se "casar" amb qui vulgui. Jo no sé si
des de Torà feia molt temps que tenien aquesta sensibilitat vers el Solsonès.
El que sí que sé és que des de Solsona no ens havíem plantejat mai aquesta
possibilitat. Abans del matrimoni, potser hauríem d´haver festejat una mica.
En el ple de demà passat, l´Ajuntament de Solsona aprovarà una moció en
la que instarem el Consell Comarcal del Solsonès a organitzar un procés
participatiu per a debatre la conveniència d´incorporar altres municipis
a la comarca del Solsonès".(regio7.cat)
21 de març del 2010 : Localitzats després de 12 hores dos joves ciclistes
que s'havien perdut prop de Torà
Els Bombers van mantenir contacte telefònic amb ells fins les deu de la
nit, quan se'ls va acabar la bateria. Els Bombers de la Generalitat han
participat en les tasques de recerca dels joves desapareguts.
Els Bombers de la Generalitat han buscat durant més de 12 hores dos joves
ciclistes que s'havien perdut en un camí que uneix Calaf i Torà. Els nois,
veïns d'aquesta població barcelonina i d'entre 19 i 20 anys, havien sortit
amb les seves bicicletes a fer un p asseig. A les vuit del vespre van avisar
als serveis d'emergència perquè no sabien tornar a casa seva.
Els joves es van perdre prop de Torà, en un camí de muntanya. Els Bombers
van mantenir contacte telefònic amb ells fins que se'ls va acabar la bateria.
A la matinada, els serveis d'emergència van aturar la recerca, fins aquest
matí, quan s'ha représ de nou. Els Bombers han trobat els joves prop d'una
casa en construcció a quarts de vuit del matí. (diari Segre)
21 de març del 2010 : Jornada de treball al poble de Vallferosa
Durant el matí, adequació de l'antic poble amb l'objectiu de fer-hi una
neteja i senyalitzar llocs de risc. Imprescindible confirmar previament
l'assistència, abans del dijous 11 de març, al telèfon 973 48 43
20
foto1, foto2,
foto3, foto4
18 de març del 2010 : Brigades de presos netegen boscos afectats per
les nevades del gener
Brigades formades per tècnics de Medi Ambient i per persones condemnades
i que estan en programes de reinserció que es desenvolupen a través del
Centre d'Iniciatives per a la Reinserció dedicaran les pròximes setmanes
a netejar els quilòmetres de bosc danyats per les fortes nevades del gener
a les Garrigues, l'Urgell i la Segarra.
La primera brigada va començar ahir els treballs a Tarrés i en els pròxims
dies s'hi sumaran tres grups més en municipis com Vallbona de les Monges
i Sant Guim de Freixenet, amb una estructura formada per un tècnic de la
conselleria, un capatàs i quatre peons. Fonts de Medi Ambient van explicar
que aquest pla, fruit d'un acord amb la conselleria de Justícia, es desenvolupa
a tot Catalunya, on un total de 60 presos treballaran en la neteja de boscos
per sanejar la massa forestal amb l'objectiu de reduir el risc d'incendis
de cara a l'estiu. De fet, els temporals de vent i neu han perjudicat aquest
any la pràctica totalitat de les comarques catalanes, i més recentment,
les de Girona. A Lleida podrien ser entre 15 i 16 condemnats els que participaran
en la intervenció (diari Segre)
18 de març del 2010 : El Consell Comarcal vol que Torà, ara a la Segarra,
s´incorpori al Solsonès
El Consell Comarcal té previst impulsar tots els mecanismes necessaris perquè
la iniciativa de Torà d'incorporar-se a la comarca del Solsonès prosperi.
Aquesta posició l'ha adoptat l'equip de govern del Consell, després de reunir-se
amb l'alcalde de Torà, Domènec Oliva (CiU), i els portaveus de les dues
formacions de l'oposició, Magí Coscollola (ERC) i Josep Antoni Vilalta (CUP).
Els representants de Torà van portar, dimarts passat, l'acord de ple, aprovat
el 5 de març per unanimitat, on es demana que aquest municipi sigui adscrit
al Solsonès.
L'aprovació de la comarca receptora és el pas necessari següent en el procediment
previst per a un canvi de comarca. Així, caldrà un acord de ple del Consell
Comarcal que accepti la incorporació del municipi. El director general d'Administració
Local, Carles Bassaganya, va afirmar a aquest diari que "no havia tingut
notícia de la voluntat de l'alcalde de Torà de passar al Solsonès", tot
i que han mantingut contactes freqüentment per l'afer d'algunes masies de
Lloberola i Llanera, que volen deixar els municipis de Torà i Biosca per
incorporar-se al de Llobera (Solsonès), petició que va ser desestimada pel
departament de Governació i Administracions Públiques. Bassaganya manifesta
que el conflicte per a la segregació de les masies "és un tema i una situació
diferents".
Segons Bassaganya, a l'hora de valorar un canvi de comarca "ens preocupa
molt la sostenibilitat de serveis" i que "administrativament hi hagi coherència".
La comissió de delimitació territorial de la Generalitat ha d'emetre un
informe després de rebre els acords dels plens i una memòria que justifiqui
els motius del canvi. Tot seguit, caldrà una ratificació en referèndum del
municipi afectat i l'Ajuntament haurà d'aprovar de manera definitiva l'acord
en un ple. La darrera paraula estarà en mans de Governació. Torà vol formar
part del Solsonès perquè té més afinitat amb la Catalunya central i per
aspirar als ajuts dels municipis de muntanya. (regio7.cat)
18 de març del 2010 : L’ajuntament de Torà desembarca al Consell Comarcal
del Solsonès
L’alcalde i els portaveus dels partits d’aquest municipi es troben al palau
Llobera amb l’equip de govern del Solsonès
L’alcalde de l’Ajuntament de Torà, Domènec Oliva (CiU) acompanyat dels portaveus
dels altres dos grups que formen part del consistori: ERC i CUP i que estan
a l’oposició, s’han reunit aquest dimarts amb el president i els dos vicepresidents
del Consell Comarcal del Solsonès per presentar l’acord de ple, aprovat
el passat 5 de març per l’ajuntament de Torà, on es demana que aquest municipi
sigui adscrit al Solsonès, i que fou aprovat per unanimitat pels tres grups
polítics.
Els arguments defensats per al canvi de comarca, i presentats al Consell
del Solsonès, van ser ben acollits per Chaure, que té previst impulsar els
mecanismes necessaris perquè la iniciativa prosperi. Els representants de
Torà van assegurar que ¨no es tracta dúna proposta precipitada, sinó madurada
de fa anys i que l´únic que s´ha fet ara ha estat aixecar el dit davant
la possible modificació territorial plantejada pel govern¨.(diaridesolsona.net)
17 de març del 2010 : .../... Pel que fa a l'opció de Torà
d'anar a la comarca del Solsonès i, per tant, deixar la futura vegueria
de Lleida i incorporar-se a la de la Catalunya Central, Gilabert (President
de la Diputació de Lleida) ha dit que ho respecta tot i no compartir-ho.
(Diari Segre)
15 de març del 2010 : Ausàs adverteix Torà que li serà "difícil" canviar
de comarca
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, va manifestar aquest diumenge,
referint-se a Torà i altres poblacions de la Segarra que estudien passar
a la vegueria de la Catalunya Central, que és "respectuós amb les decisions
dels alcaldes, ja que la llei estableix mecanismes per a la segregació".
No obstant, va matisar que la llei obliga a complir uns requisits, entre
els quals hi ha el canvi de la mateixa llei del Parlament perquè es materialitzin
els canvis. En aquest sentit, va recordar que "no és fàcil", ja que des
que es va aprovar l'actual llei del 1986 no s'han creat comarques noves,
ni hi ha hagut cap alteració comarcal important. (diari Segre)
11 de març del 2010 : El president de la Diputació de Lleida dubta
de la viabilitat del canvi de comarca que proposa Torà
El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), ha assegurat
aquest dijous que dubta de la viabilitat que pugui tenir el canvi de comarca
que ha proposat el municipi de Torà, de la Segarra cap al Solsonès. Gilabert,
que ha reiterat que està en contra d'aquest canvi tot i que respecta i acata
que bona part dels veïns del poble votessin a mà alçada la setmana passada
la voluntat de canviar de comarca, considera que 'potser no s'ha reflexionat
profundament' en les conseqüències que pot comportar aquest canvi. Així
mateix, ha dit que els arguments que dóna Torà per justificar el canvi 'no
són prou madurs'.
Entre d'altres, es va argumentar que quan el país estigui distribuït territorialment
en vegueries, a Torà es veuen més a prop de Manresa, és a dir la Catalunya
Central, i dels serveis que allí poden trobar, que de Lleida i la vegueria
de Ponent.
Un altre dels altres arguments de pes amb què Torà justifica el canvi de
comarca parteix de la base que si passen a formar part del Solsonès seran
catalogats com a municipi de muntanya i així podran optar a més ajuts econòmics.
Però ha estat en aquest punt en què el president de la Diputació de Lleida,
ha discrepat de l'alcalde de Torà i ha considerat que això no té per que
ser així.
Segons Gilabert, no tots els municipis del Solsonès són considerats com
a poblacions de muntanya, sinó que només ho són considerades les que limiten
amb el Berguedà o l'Alt Urgell. Així mateix, Gilabert ha assegurat que a
la Segarra també hi ha algun municipi que està considerat com a de muntanya,
com per exemple Sant Guim de Freixenet.
Gilabert ha fet aquestes declaracions en el decurs d'una visita institucional
a la Segarra, moments abans de visitar el municipi de Biosca, una població
que també va manifestar la voluntat de passar-se al Solsonès, després que
Torà ho anunciés. (acn.cat)
10 de març del 2010 : Torà i el Solsonès
Molt interessant el tema de la possible agregació del municipi de Torà,
a la comarca del Solsonès. Un cas excepcional que comporta un grapat d’interrogants
a nivell legal i a nivell polític.
En primer lloc a nivell legal, perquè no recordo cap altre cas a Catalunya
en aquesta etapa democràtica d’un traspàs de comarca. En aquest cas no es
modifiquen els límits provincials , cosa que obligaria a fer-ho per Llei
Orgànica, però sí els comarcals que son competència de la Generalitat. Des
d’aquest punt de vista, doncs, cap problema perquè el Govern pot aprovar-ho.
Una altra cosa és la repercussió política d’aquesta proposta. Té raó l’alcalde
de Solsona quan diu que tant s’ha de consultar a la població de Torà com
als habitants de la comarca. I és que salvant totes les distàncies , no
deixa de ser un debat important, de cara el futur per altres casos que puguin
sorgir.
D’entrada, cal tenir present que el procés serà llarg, si hi ha consens,
entre Torà i el Solsonès i llarguíssim o impossible sinó hi ha consens.
Les coses han de quedar clares des de bon principi perquè algú pot pensar
que amb una simple votació a mà alçada ja es pot procedir a fer un canvi
de comarca, i fins i tot de Regió o Vegueria. I això no pot ser així. Obriríem
un període d’inestabilitat permanent, negativa en tots els aspectes.
I s’ha de tenir present que l’entrada de Torà a la comarca suposaria passar
a ser el segon municipi en nombre d’habitants, després de Solsona – capital
per davant de Sant Llorenç i Olius. Torà té uns 1.300 habitants , un poble
gran, en una comarca de pobles molt petits.
No deixa de ser cert que aquesta incorporació augmentaria els habitants
de la comarca, en el còmput general de Catalunya i guanyaria en extensió.
Uns avantatges que s’han de valorar, al costat d’alguns inconvenients que
pot comportar aquesta agregació, com és tenir part en el repartiment d’ajuts
a nivell de Consell Comarcal, de programa Leader, de Plans Comarcals de
Muntanya, etc. La proposta d’ordenació territorial de Catalunya en Regions
o Vegueries ha reobert el debat territorial, i és lògic que ara sorgeixin
temes no resolts anys enrere. No és preocupant moure un municipi de lloc,
sí ho és replantejar comarques, de cara a fer-ne de noves a la carta, o
per contraposició a d’altres ja existents, i molt més complicat és el replantejament
de les regions o fins i tot de les províncies, que està protegides per Llei
Orgànica.
Tot plegat, obliga a ser molt curosos a l’hora de moure fitxes. I no pensar
que es poden fer canvis amb facilitat i improvisació. No estem per aquestes
situacions. I ara Torà demana agregar-se al Solsonès, però fa ben poques
setmanes es va manifestar en contra de que una part de l’antic municipi
de Llanera passés a Llobera que és el municipi d’on reben els serveis les
cases afectades, quan Torà precisament va créixer en extensió gràcies a
la agregació de bona part de l’antic municipi de Llanera.
En fi, que ni tot és blanc ni tot és negre, i ara cal reflexionar sobre
la proposta que tenim sobre la taula. Interessant, amb avantatges i inconvenients,
i com en tot, cal valorar els pros i contres abans d’iniciar el procés d’agregació.
En el benentès que s’inicia , ha de ser per acord de les dues parts, sinó
malament. Quedaria un mal gust de boca a totes les parts i aixó no seria
bon per a ningú. (Joan Roma i Cunill - Revista Celsona)
7 de març del 2010 : Torà vol ser de la Catalunya Central
La tramitació de la llei de vegueries provoca els primers moviments d'ajuntaments
que pretenen canviar de comarca i vegueria.
De forma unànime i amb una votació a mà alçada, els veïns de Torà van posar
en marxa dijous el procés per deixar la comarca de la Segarra, integrar-se
a la del Solsonès i, amb ella, passar a formar part de la futura vegueria
de la Catalunya Central. Els veïns creuen que el canvi de comarca és més
lògic perquè sempre han mirat més cap a Solsona i Manresa que no pas cap
a Cervera i Lleida. I, sobretot, confien que en la futura vegueria de la
Catalunya Central disposaran de més ajuts que no pas ara.
Als veïns els havia convocat l'alcalde, Domènec Oliva, per valorar la possibilitat
d'iniciar els tràmits amb el Departament de Governació de la Generalitat
de canviar de comarca i pertànyer al Solsonès, comarca que amb la nova llei
de vegueries que tramita la Generalitat passarà a formar part de la Catalunya
Central. Domènec Oliva n'és un ferm partidari, però primer volia sotmetre
la qüestió a tots els veïns abans de començar un procés que acabaria, d'arribar
a bon port, amb un referèndum vinculant a la població. «Volem saber si aquesta
demanda que ja han fet alguns veïns la seguirà una majoria o no», havia
afirmat l'alcalde a l'hora de convocar els veïns.
I sembla que sí. Per unanimitat dels assistents, uns 200 i escaig, segons
l'agència ACN, d'una població de poc més d'un miler d'habitants, el canvi
de comarca va endavant.
Adaptar-se a la realitat
«Tenim característiques de poble de muntanya, però com que som a la Segarra
i no al Solsonès quedem fora dels ajuts específics a aquesta situació»,
argumenta l'alcalde. També diu que per a Torà la ciutat de referència en
matèria sanitària i comercial sempre ha estat Manresa i no pas Lleida, i
la capital comarcal amb més relació és Solsona i no pas Cervera. «No és
cap lleig a Lleida o Cervera, amb qui tenim molt bones relacions, sinó que
volem adequar-nos a la nostra realitat geogràfica i territorial», diu Oliva.
Torà forma part del partit judicial de Solsona.
A contrarellotge
La decisió d'emprendre ara aquest canvi de comarca està estretament lligat
a l'aprovació de la llei de vegueries. Segons la proposta del govern de
la Generalitat, el Solsonès passarà a formar part de la Catalunya Central.
Un canvi que afecta la divisió provincial de l'Estat i que, per tant, haurà
d'estar també rubricat amb tot el paquet de vegueries. «Anem a contrarellotge
per poder passar, amb tot el bloc del Solsonès, a la Catalunya Central,
i per això hem de decidir ja entre els veïns si ho tirem endavant o no»,
diu l'alcalde.
Un cop feta la consulta informal als veïns aquest dijous, l'Ajuntament de
Torà demanarà ara formalment al Consell Comarcal del Solsonès la seva integració
al consell, i ho comunicarà també a Governació. Si el Solsonès ho accepta
i Governació també, el procés acabarà amb la celebració d'un referèndum
vinculant perquè els veïns de Torà diguin si accepten o no el canvi de comarca.
(elpunt.cat)
7 de març del 2010 : Unanimitat política a Torà en favor de l´annexió
del municipi al Solsonès
Chaure refreda les expectatives del poble de la Segarra i afirma que és
un tema " delicat"
L'Ajuntament de Torà va aprovar per unanimitat la incorporació al Solsonès
d'aquest municipi que actualment pertany a la Segarra. La decisió es va
prendre en el darrer ple municipal, celebrat divendres passat al vespre.
La reunió de veïns que va convocar dijous l'alcalde de Torà, Domènech Oliva,
a la sala de plens de l'ajuntament, i en el transcurs de la qual els habitants
de Torà es van mostrar majoritàriament partidaris del canvi de comarca,
fou decisiva perquè els tres grups municipals de la vila (governa CiU amb
l'oposició d'ERC i la CUP) votessin la proposta d'incorporació al Solsonès.
Tal com ha afirmat a aquest diari Oliva, el pas següent serà "presentar
la sol·licitud al Consell Comarcal del Solsonès"; una petició que es tramitarà
"durant la propera setmana", explica l'alcalde de Torà. Malgrat tot, des
del consistori de la població de la Segarra són conscients que "el procés
serà llarg", i el canvi de comarca "pot durar entre 7 mesos i un any", diu
el batlle. En el cas que el Consell Comarcal del Solsonès aprovi en sessió
plenària la incorporació del nou municipi, la proposta es dirigirà al departament
de Governació; i si la resposta d'aquest ens és positiva al canvi de comarca,
caldrà que els veïns de Torà la ratifiquin en un referèndum amb un mínim
de vots a favor del 50%. L'alcalde de Torà ha volgut deixar clar que "no
es tracta d'un procés de segregació, tal com han publicat alguns mitjans
de comunicació", sinó que és "l'aplicació d'una llei del 2003 que permet
que un municipi pugui canviar de comarca". Aquesta decisió, segons Oliva,
és fruit del projecte de llei de vegueries que ultima el Govern.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià
Chaure, ha refredat les expectatives de Torà, ja que malgrat tractar-se
d'una notícia "en principi positiva", afegeix que "és un tema delicat i
no volem ferir la sensibilitat de ningú", en clara al·lusió al Consell Comarcal
de la Segarra, administració amb la qual es posarà en contacte properament
el president comarcal. (regio7.cat)
7 de març del 2010 : Els toransesos opten per la Catalunya Central.
A mà alçada, els veïns aproven per unanimitat deixar la Segarra. Busquen
pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central. “Som un cul-de-sac”, al·leguen.
L’Ajuntament de la “molt lleial i constant vila” de Torà, segons un singular
privilegi atorgat per Isabel II durant una de les Guerres Carlines, vol
deixar la Segarra i oblidar-se de la futura vegueria de Lleida.
Poques vegades en la història recent de Torà s’havia omplert tant la sala
d’actes municipal. Desenes i desenes de veïns hi buscaven com podien un
forat i un espai per veure-hi. Una jove, però, es lamentava que “he arribat
tard i no m’he assabentat de gairebé res”, i és que fins i tot hi havia
gent a l’escala. L’ambient no feia pensar en cap votació ajustada ni gent
que volgués convèncer la majoria de quedar-se a la Segarra. “És que, la
veritat, en aquesta comarca no hi fem res de res. Tots anem a Calaf, a Manresa
i a Solsona”, deia un avi.
Des d’Esquerra Alta Segarra aplaudim mesures de participació ciutadana com
la impulsada a Torà. Alguns municipis com Calaf en tindrien que prendre
nota. Les decisions importants es decideixen entre tots i totes i no, per
exemple, determinar un Pla Urbanístic Municipal unilateralment. Així ens
reafirmem en la necessitat d’impulsar una divisió territorial que escolti
el territori i la seva gent.
Per això, defensem la necessitat de constituir institucional i oficialment
la Comarca de la Alta Segarra. Doncs aquest ens esdevé necessari per a l’encaix
dels municipis de l’altiplà segarrenc, la vall del Riubregós i les serres
de Pinós i Rubió a la Catalunya del segle XXI.
Som conscients que existeix una corrent d’opinió a Torà favorable al ingrés
d’aquest municipi al Solsonès. Tot i així, tant a la Segarra com al Solsonès
seguiran dirigits pels serveis territorials de la Catalunya Central i anant
a l’institut de Calaf, als metges especialistes de Solsona i Manresa i al
CAP de Calaf. Així, per millorar aquests serveis i, fins i tot, ser beneficiaris
de la condició de municipis de Muntanya, esdevé imprescindible la Comarca
Alta Segarra. (www.esquerra.cat/altasegarra)
5 de març del 2010 : Els veïns de Torà decideixen a mà alçada integrar-se
al Solsonès
Els veïns de Torà van decidir de forma unànime ahir a la nit en una votació
a mà alçada que va tenir lloc a la sala de plens de l’ajuntament que volen
deixar de formar part de la Segarra per passar al Solsonès. L’ajuntament
va decidir convocar als veïns a una assemblea per debatre aquesta qüestió
i una vegada coneguda la voluntat del poble, divendres el Ple aprovarà aquesta
decisió i es començaran a iniciar els passos per fer el canvi de comarca.
L’alcalde de Torà, Domènec Oliva (CiU), va argumentar que volen passar al
Solsonès per esdevenir municipi de muntanya i estar inclosos a la futura
vegueria de les comarques centrals.
La sala de plens de l’Ajuntament de Torà ha quedat totalment petita aquest
dijous a la nit per acollir els més de 200 veïns del miler i escaig que
té el municipi, que han volgut assistir a la reunió que ha convocat el consistori
per debatre si es volia deixar la Segarra per passar al Solsonès.
El primer en parlar va ser l’alcalde, Domènec Oliva, que va exposar els
motius de l’equip de govern per impulsar aquest canvi. D’aquesta manera,
va remarcar que fer ara el canvi de comarca és l’única manera que té Torà
de passar a formar part de la vegueria de les comarques centrals abans que
la Llei de vegueries s’aprovi al Parlament. Oliva va recordar també que
els toranesos tenen més proximitat amb la Catalunya central que amb Lleida,
i tal manera que judicialment pertanyen a Solsona i van a l’hospital a Manresa.
Segons Oliva, com que és molt provable que la capital de la vegueria de
les comarques centrals sigui Manresa, per això volen fer el canvi de comarca
al Solsonès. Una altra de les possibilitats que tindrà Torà per passar a
formar part de la vegueria de les comarques centrals seria la de passar-se
a l’Anoia, i de fet així els van demanar que s’ho plantegin des de la Mancomunitat
de Calaf. Oliva però, va recordar que hi ha municipis de l’Anoia, com Igualada
mateix, que volen passar-se a la vegueria del Penedès, i llavors a Torà
no els interessaria tenir la seva capital a Vilafranca.
Per tant doncs, des de Torà es considera que la comarca més viable és el
Solsonès, també per l’afinitat comercial i industrial que hi tenen, ja que
molts veïns del municipi hi van a treballar. Això no obstant, el motiu de
pes és que el Solsonès està considerada com una comarca de muntanya i si
Torà hi entra, llavors serà considerat també un municipi de muntanya. Segons
l’alcalde, això pot comportar l’arribada de molts tipus d’ajudes econòmiques
que caurien tant a l’ajuntament com als mateixos veïns. En aquest sentit,
Oliva va assenyalar a tall d’exemple, que Torà té més de 60 quilòmetres
de carreteres que no poden mantenir i que aquests ajuts els anirien molt
bé.
Després de la intervenció de l’alcalde, també van parlar els portaveus de
l’oposició, ERC i la CUP, que es van manifestar a favor del canvi de comarca
tot i que des de la CUP es va lamentar que els sistema per consultar a la
població no hagués sigut el més correcte tot i que donades les circumstàncies
amb què Governació va impulsar la Llei de vegueries, així s’hi han vist
obligats.
Una vegada fetes les exposicions, hi va haver un torn de preguntes entre
els veïns. D’aquesta manera, alguns van plantejar si el canvi cap al Solsonès
podria comportar més oportunitats de treball al municipi, o si s’haurà d’anar
al CAP de Solsona o al de Calaf. L’alcalde va respondre que “l’endemà del
canvi de comarca tot c ontinuarà com fins ara”.
Seguidament, Domènec Oliva va fer la pregunta de qui estava a favor de deixar
la Segarra per passar al Solsonès, i tots els veïns de forma unànime van
aixecar la mà, de manera que quan es va formular la mateixa pregunta però
a la inversa, ningú la va aixecar. Per tant, es pot dir que el 100% de veïns
de Torà estan a favor d’aquest canvi de comarca.
Ara però caldrà que el Ple ratifiqui aquesta voluntat i més endavant es
convoqui un referèndum vinculant on si en el resultat surt que un 51% de
la població vol canviar de comarca, llavors es podrà sol•licitar oficialment
a Governació. Malgrat tot, Oliva va dir que són conscients que es pot donar
la possibilitat que la Llei de vegueries s’aprovi abans que finalitzi aquest
procés de canvi comarcal a Torà, però va argumentar que almenys, amb el
gest que va tenir lloc ahir entre els veïns i el que votarà avui el Ple,
quedarà constància de la voluntat de Torà. (comarquesdeponent.cat)
5 de març del 2010 : Torà mira cap a Solsona i Manresa
A mà alçada, els veïns aproven per unanimitat deixar la Segarra. Busquen
pertànyer a la vegueria de la Catalunya Central. “Som un cul-de-sac”, al·leguen.
L’Ajuntament de la “molt lleial i constant vila” de Torà, segons un singular
privilegi atorgat per Felip V, vol deixar la Segarra i oblidar-se de la
futura vegueria de Lleida. El seu horitzó és ara el Solsonès i la Catalunya
Central. Una assemblea de veïns va votar ahir a la nit a mà alçada aquest
traspàs, que es fa corrents i de pressa davant l’aprovació, per part del
govern, d’un avantprojecte de llei de vegueries que els deixaria en “un
cul-de-sac, com sempre, i on ningú ens fa cas”, segons deia en Jaume, amo
del restaurant Cal Jaumet i un dels toranencs més coneguts.
Poques vegades en la història recent de Torà s’havia omplert tant la sala
d’actes municipal. Desenes i desenes de veïns hi buscaven com podien un
forat i un espai per veure-hi. Una jove, però, es lamentava que “he arribat
tard i no m’he assabentat de gairebé res”, i és que fins i tot hi havia
gent a l’escala. L’ambient no feia pensar en cap votació ajustada ni gent
que volgués convèncer la majoria de quedar-se a la Segarra. “És que, la
veritat, en aquesta comarca no hi fem res de res. Tots anem a Calaf, a Manresa
i a Solsona”, deia un avi.
L’alcalde, Domènech Oliva (CiU), ho subratllava després de la reunió: “Ara
per ara no hi fem res, a la Segarra, i no sé trobar desavantatges a anar
al Solsonès”. Les intervencions dels veïns, només mitja dotzena, van ser
de caràcter pràctic. Qüestions bàsiques, com ara què canviaria en el sistema
sanitari i educatiu, van centrar les preguntes veïnals. Una mare deia clarament
que volia anar a l’Hospital de Solsona, “perquè hi visiten els especialistes
de Manresa, que són bons”, mentre que a Calaf “només hi ha un CAP amb metges
de família i medicina general”, explicava. Un altre toranenc, però, qüestionava
l’audiència i sobretot l’alcalde dient-li: “Fa tres anys que ets alcalde
i no s’ha creat feina. El canvi de comarca ens portarà més feina?”. Murmuris
generals a la sala i més d’un comentari en veu baixa: “Això no ve a to ara!”,
li responia un avi. De fet, no canviaria res, perquè tant a la Segarra com
al Solsonès seguiran dirigits pels serveis territorials de la Catalunya
Central i anant a l’institut de Calaf, als metges especialistes de Solsona
i Manresa i al CAP de Calaf.
I és que, de fet, els toranencs viuen en una certa esquizofrènia identitària.
Són lleidatans de província i segarrencs de comarca, però viuen de cara
a Barcelona, Manresa i Solsona per a tot: per a l’educació, la salut, el
notari, les compres i el lleure. I, a sobre, tot i que a la Catalunya Central
hi ha batusses per la capitalitat de la vegueria, ja tenen repartits els
serveis territorials del govern.
Els nou regidors de Torà –sis de CiU, dos d’ERC i un de la CUP– ja ho tenien
clar des de feia setmanes, però “abans que demà [avui divendres] ho aprovi
el ple, volíem saber què en pensa la gent i evitar fer un pas que el poble
no vol”, deia Oliva. Afegia que “avui només hem fet una enquesta i prou.
El referèndum vinculant ja el farem quan toqui”. I el portaveu d’Esquerra,
Magí Coscollola, i el de la CUP, Josep Anton Vilalta, van ratificar l’alcalde,
tot i que aquest va carregar contra la Generalitat per voler aprovar una
llei sense consulta prèvia als ajuntaments.
Ara comença el procés de segregació, “que serà llarg, i haurem de lluitar
molt”, afegia Oliva. Potser serà el moment de fer valer allò de la “constant”
vila de Torà. L’Ajuntament, de moment, hi veu només avantatges. Sent al
Solsonès, poden ser considerats comarca de muntanya i rebre ajuts addicionals
que a la Segarra ni somnien i l’aigua podria ser més barata, perquè ara
l’han de bombejar. A més, els regidors alertaven que “o ara o mai”, perquè
amb les vegueries ja no es podran fer canvis, deia el batlle. L’alcalde
ho deixava ben clar: “La nostra capital natural és Manresa i ens sentim
més lligats a Solsona”. Tota una declaració d’intencions. (avui.cat)
5 de març del 2010 : Els veïns de Torà aproven deixar la Segarra i
passar a formar part de la comarca del Solsonès
Torà es passa al Solsonès. El municipi ha aprovat la proposta de deixar
la Segarra, comarca a què pertanyen actualment, i passar a formar part del
Solsonès. La sala de plens de l'ajuntament es va quedar petita pel més d'un
centenar de veïns que van donar suport a la proposta, en una votació a mà
alçada. Ara, l'Ajuntament aprovarà l'acord, que s'haurà de ratificar en
referèndum. L'opinió dels habitants d'aquest municipi de la Segarra és que
el canvi de comarca els afavorirà econòmicament, perquè tenen més proximitat
i vinculació amb la Catalunya central que amb la plana de Lleida.
A mà alçada, els veïns de Torà han dit "sí" a la proposta de deixar la Segarra,
comarca a què pertanyen actualment, i passar a formar part del Solsonès.
Amb aquest canvi, el que volen és incorporar-se a la vegueria de la Catalunya
Central quan s'aprovi la llei de vegueries, i rebutjar així mantenir-se
a la vegueria de Lleida, tal com preveu ara la Generalitat.
La sala de plens de l'ajuntament de Torà s'ha quedat petita pel més d'un
centenar de veïns que han volgut donar suport a aquesta proposta. L'opinió
generalitzada és que aquest municipi de la Segarra té, actualment, més proximitat
i vinculació amb la Catalunya central que amb la plana de Lleida, i que
el canvi de comarca els afavorirà econòmicament. El ple de l'Ajuntament
aprovarà aquest acord i iniciarà un expedient de segregació, que s'haurà
de ratificar en un referèndum.(3cat24.cat)
5 de març del 2010 : Torà decideix canviar la Segarra pel Solsonès
La votació la van protagonitzar els veïns del municipi ahir al vespre a
mà alçada. La seva aspriació és ser inclosos a la futura vegueria de les
comarques centrals.
Els veïns de Torà han decidit de forma unànime aquest dijous a la nit en
una votació a mà alçada que ha tingut lloc a la sala de plens de l'ajuntament
que volen deixar de formar part de la Segarra per passar al Solsonès. L'ajuntament
va decidir convocar als veïns a una assemblea per debatre aquesta qüestió
i una vegada coneguda la voluntat del poble, divendres el Ple aprovarà aquesta
decisió i es començaran a iniciar els passos per fer el canvi de comarca.
L'alcalde de Torà, Domènec Oliva (CiU), ha argumentat que volen passar al
Solsonès per esdevenir municipi de muntanya i estar inclosos a la futura
vegueria de les comarques centrals.
La sala de plens de l'Ajuntament de Torà ha quedat totalment petita aquest
dijous a la nit per acollir els més de 200 veïns del miler i escaig que
té el municipi, que han volgut assistir a la reunió que ha convocat el consistori
per debatre si es volia deixar la Segarra per passar al Solsonès.
El primer ha parlar ha estat l'alcalde, Domènec Oliva, que ha exposat els
motius de l'equip de govern per impulsar aquest canvi. D'aquesta manera,
ha remarcat que fer ara el canvi de comarca és l'única manera que té Torà
de passar a formar part de la vegueria de les comarques centrals abans que
la Llei de vegueries s'aprovi al Parlament. Oliva ha recordat també que
els toranesos tenen més proximitat amb la Catalunya central que amb Lleida,
i tal manera que judicialment pertanyen a Solsona i van a l'hospital a Manresa.
Segons Oliva, com que és molt provable que la capital de la vegueria de
les comarques centrals sigui Manresa, per això volen fer el canvi de comarca
al Solsonès. Una altra de les possibilitats que tindrà Torà per passar a
formar part de la vegueria de les comarques centrals, ha dit Oliva, seria
la de passar-se a l'Anoia, i de fet així els han demanat que s'ho plantegin
des de la Mancomunitat de Calaf. Oliva però, ha recordat que hi ha municipis
de l'Anoia, com Igualada mateix, que volen passar-se a la vegueria del Penedès,
i llavors a Torà no els interessaria tenir la seva c apital a Vilafranca.
Per tant doncs, des de Torà es considera que la comarca més viable és el
Solsonès, també per l'afinitat comercial i industrial que hi tenen, ja que
molts veïns del municipi hi van a treballar. Això no obstant, el motiu de
pes és que el Solsonès està considerada com una comarca de muntanya i si
Torà hi entra, llavors serà considerat també com un municipi de muntanya.
Segons l'alcalde, això pot comportar l'arribada de molts tipus d'ajudes
econòmiques que caurien tant a l'ajuntament com als mateixos veïns. En aquest
sentit, Oliva ha assenyalat a tall d'exemple, que Torà té més de 60 quilòmetres
de carreteres que nA8??o poden mantenir i que aquests ajuts els anirien
molt bé.
Després de la intervenció de l'alcalde, també han parlat els portaveus de
l'oposició, ERC i la CUP, que s'han manifestat a favor del canvi de comarca
tot i que des de la CUP s'ha lamentat que els sistema per consultar a la
població no hagi estat el més correcte tot i que donades les circumstàncies
amb què Governació ha impulsat la Llei de vegueries, així s'hi han vist
obligats.
Una vegada fetes les exposicions, hi ha hagut un torn de preguntes entre
els veïns. D'aquesta manera, alguns han plantejat si el canvi cap al Solsonès
podria comportar més oportunitats de treball al municipi, o si s'haurà d'anar
al CAP de Solsona o al de Calaf. L'alcalde ha respost que 'l'endemà del
canvi de comarca tot continuarà com fins ara'.
Seguidament, Domènec Oliva ha fet la pregunta de qui estava a favor de deixar
la Segarra per passar al Solsonès, i tots els veïns de forma unànime han
aixecat la mà, de manera que quan s'ha formulat la mateixa pregunta però
a la inversa, ningú l'ha aixecat. Per tant doncs, es podria dir que el 100%
de veïns de Torà estan a favor d'aquest canvi de comarca.
Ara però, caldrà que el Ple ratifiqui aquesta voluntat i més endavant es
convoqui un referèndum vinculant on si en el resultat surt que un 51% de
la població vol canviar de comarca, llavors es podrà sol·licitar oficialment
a Governació. Malgrat tot, Oliva ha dit que són conscients que es pot donar
la possibilitat que la Llei de vegueries s'aprovi abans que finalitzi aquest
procés de canvi comarcal a Torà, però ha argumentat que almenys, amb el
gest que ha tingut lloc avui entre els veïns i el que votarà demà el Ple,
quedarà constància de la voluntat de Torà. (regio7.cat)
5 de març del 2010 : Els veïns de Torà decideixen en una votació a
mà alçada passar de la Segarra al Solsonès
Els veïns de Torà han decidit de forma unànime aquest dijous a la nit en
una votació a mà alçada que ha tingut lloc a la sala de plens de l'ajuntament
que volen deixar de formar part de la Segarra per passar al Solsonès. L'ajuntament
va decidir convocar als veïns a una assemblea per debatre aquesta qüestió
i una vegada coneguda la voluntat del poble, divendres el Ple aprovarà aquesta
decisió i es començaran a iniciar els passos per fer el canvi de comarca.
L'alcalde de Torà, Domènec Oliva (CiU), ha argumentat que volen passar al
Solsonès per esdevenir municipi de muntanya i estar inclosos a la futura
vegueria de les comarques centrals.(acn.cat)
4 de març del 2010 : Torà tria avui a mà alçada si canvia la Segarra
pel Solsonès
Els promotors del vot volen poder entrar en la futura vegueria de la Catalunya
Centra
Els veïns de Torà (Segarra) votaran avui a mà alçada en una assemblea popular
si prefereixen passar a la comarca del Solsonès i, ai xí, quan entrin en
vigor les vegueries, entrar en la de la Catalunya Central en lloc de la
de Lleida.
L’alcalde, Domènec Oli va (CiU), ha enviat una car ta als veïns explicant-los
que e l govern vol aprovar la llei de vegueries enguany i amb caràcter d’urgència,
“sense cap consulta prèvia als ajuntaments ni als consells comarcals”, i
que, per tant, vol “copsar l’opinió de tots els veïns i veïnes interessats”.
I s’espera una resposta massiva, ja que la qüestió és al carrer i tothom
en parla. De fet, una web toranesa ja ha iniciat un sondeig en què un 61%
dels votants aposta per “marxar” cap al Solsonès.
El que decideixin els ve ïns és el que aprovarà l’endemà el ple municipal.
Si la resolució és deixar la Segarra, es començaran els tràmits amb els
consells comarcals afectats i Governació per iniciar un expedient de segregació.
El procés inclouria un referèndum que exigeix el 51% dels vots favorables
al canvi.
Tant a la Segarra com al Solsonès, sorpresa, expectació i respecte. Tant
Xavier Casoliva, president del consell de la Segarra, com Marià Chaure,
del del Solsonès, acceptaran el que els veïns aprovin.
El motiu d’aquest canvi no és cap altre que ajustar els límits administratius
a la quotidianitat, ja que els ve ïns de Torà s’han de desplaçar per accedir
a molts servei s i la majoria no són a la Segarra ni a la vegueria de Lleida.
Els joves van a l’institut de Calaf, es visiten als metges de Manresa, Igualada
o Calaf, i poc al de Cervera, i el jutjat i el registre ci vil el tenen
a Solsona. Per tant, tot plegat ho tenen a la Catalunya Central.
L’informe Roca
La controvèrsia, però, ve de lluny, ja que entenen que s’ubiquen en una
mena de cul-de-sac de la Segarra i de Lleida. L’informe Roca de 2002 d’organització
territorial ja plantejava crear la comarca de l’Alta Segarra, i satisfer
els ve ïn s de municipis segarrencs, solsonins i de l’Anoia afectats. Però
al final, res de res.
Curiosament, Torà i la Segarra van guanyar fa un mes un litigi obert des
de 2006 amb una quinzena de veïns de masies del poble i de Biosca que volien
segregar-se i incorporar-se a Llobera (Solsonès). Governació va acabar arxivant
el cas, tot i que inicialment semblava donar la raó als veïns díscols. Un
informe de la Universitat de Lleida va desaconsellar modificar els tres
termes afectats.(Diari Avui).
4 de març del 2010 : Sant Guim de Freixenet i Biosca no descarten passar-se
al Solsonès
La proposta de Torà d'agregar-se al Solsonès per passar a la vegueria de
la Catalunya Central ha destapat la caixa del trons a la Segarra, comarca
en la què altres poblacions mantenen criteris semblats als d'aquesta localitat.
En aquest sentit els alcaldes de Sant Guim de Freixenet i Biosca no només
veuen amb bons ulls la proposta de Torà, sinó que no descarten plantejar-la
en els mateixos termes i per idèntiques raons.(diari Segre)
4 de març del 2010 : Els veïns de Torà decideixen avui entre la Segarra
i el Solsonès
El municipi lleidatà planteja canviar de comarca amb l'horitzó de la nova
organització en vegueries
Els veïns i veïns del petit municipi lleidatà de Torà votaran aquest dijous
a mà alçada a quina comarca volen pertànyer. Així, escolliran si volen continuar
a la Segarra o si prefereixen fer passar el municipi al Solsonès. La decisió
que es prengui aquest vespre en una reunió convocada al consistori serà
ratificada aquest divendres en el ple "sigui en un sentit o altre", segons
l'alcalde Domènec Oliva.
A la pàgina del mes de març de l'agenda de Torà el primer acte que hi figura
és la 'Reunió de vegueries' convocada per aquest mateix dijous 4 de març
a les 21.30 hores a la Sala d'Actes de l'ajuntament. Els convocats són tots
els veïns i veïnes del municipi per tal que expressin la seva opinió a la
proposta de la Llei vegueries. En una nota signada pel mateix alcalde, Domènec
Oliva, el consistori explica que aquest any la Generalitat de Catalunya
vol aprovar la Llei de vegueries amb caràcter d'urgència i sense cap consulta
prèvia ni als Ajuntaments ni als Consells Comarcals. És per això que l'ajuntament
creu necessari fer una reunió amb els ciutadans del municipi per tal que
valorin dues propostes en relació a aquest assumpte de moltíssima transcendència
per el futur del municipi.
D'una banda, continuar a la comarca de la Segarra i la demarcació Veguerial
de Lleida, per tant deixar les coses tal com estan?. I de l'altra, intentar
fer totes les actuacions que siguin necessàries per poder aconseguir passar
tot el municipi de Torà a la comarca del Solsonès i per tant, afegir-nos
a la demarcació Veguerial de la Catalunya Central.
La decisió que es prengui aquest vespre serà la que es portarà al ple d'aquest
divendres dia 5 per a la seva aprovació sigui en un sentit o un altre pel
que es començaran d'immediat els tràmits pertinents, en cas que sigui necessari.
La raó de ser d'una comarca o una altra
Com passa en altres municipis petits, els veïns han de desplaçar-se per
accedir a centres de serveis ja siguin, judicials, sanitaris, educatius.
I en gran mesura ho fan més cap a la Catalunya Central que a la Segarra.
D'aquí la importància de ser d'una comarca d'una altra. Si continuen a la
Segarra formaran part de la Vegueria Lleida mentre que si passen a la comarca
del Solsonès passaran a formar part de la vegueria de la Catalunya Central,
on hi ha els municipis que presten molts dels seus serveis.
Aquesta no és la primera polèmica sorgida arrel del límit comarcal d'aquest
municipi. La voluntat dels veïns de diverses masies aïllades del poble i
de Biosca d'annexionar-se a Llobera, al Solsonès, ja va aixecar polseguera
l'any 2006. (lamalla.cat)
3 de març del 2010 : La Segarra acatarà el pas de Torà al Solsonès si
els veïns ho volen
"El consell comarcal de la Segarra no s'oposarà a la voluntat dels veïns
de Torà." Així de clar es va mostrar ahir el president de l'ens comarcal,
Xavier Casoliva, quan li van preguntar per la consulta ciutadana que ha
organitzat l'ajuntament de la localitat per decidir si el municipi segueix
a la Segarra o s'agrega al Solsonès.
El consistori ha convocat demà a la nit els veïns perquè votin a mà alçada
sobre la proposta de segregació, que té com a rerefons un altre debat: la
llei de vegueries. De fet, en una carta distribuïda per la localitat, l'alcalde,
Domènec Oliva, posa en entredit la normativa i recorda que ser d'una comarca
o una altra implica formar part de la vegueria de Ponent o de la Catalunya
Central.
No obstant, Casoliva va reclamar que la consulta es faci amb "total transparència"
i va afirmar que està "sorprès, ja que és ben conegut el sentiment de pertinença
de Torà a l'Alta Segarra, però no al Solsonès". En aquest sentit, va recordar
que fa unes setmanes l'ajuntament lluitava per evitar la segregació de diverses
masies del municipi al Solsonès.
Per la seua part, el president del consell comarcal del Solsonès, Marià
Chaure, va assegurar que Torà hi serà "benvingut". (Diari Segre)
2 de març del 2010 : L'Ajuntament de Torà anuncia que vol deixar la
Segarra per incorporar-se al Solsonès
Els veïns de Torà decidiran dijous a mà alçada si inicien un expedient de
segregació del municipi per deixar la Segarra i incorporar-se al Solsonès.
Els veïns han rebut una carta en què se'ls convoca al consistori per debatre
la qüestió. Segons l'alcalde, Domènec Oliva, hi ha una gran part de la població
que té més proximitat amb la Catalunya Central que amb Lleida. De fet, bona
part dels serveis es reben des de municipis d'aquesta zona. Així, en l'àmbit
judicial depenen de Solsona, tenen com a optatiu anar als centres de secundària
de Calaf, van a l'hospital d'Igualada i tradicionalment tenen més afinitat
comercial i laboral amb el Solsonès i l'Anoia que amb Lleida. (Diari Segre)
Carta de l'alcalde
Les vegueries segons Viquipèdia
Vegueria de Segarra, amb capital a Torà (Jaume
Mas i Parés)
1 de març del 2010 : Concurs per a la conservació de les cabanes, pletes
i marges
Els Amics de l'Arquitectura Popular presenten el 10è Concurs per a la conservació
de les cabanes, pletes i marges. Bases
28 de febrer del 2010 : L'Eix ferroviari anirà en túnel en un de cada
8 quilòmetres del Segrià a la Segarra
L'Eix Transversal ferroviari, una nova línia de transport mixt de velocitat
alta que projecta la Generalitat per enllaçar Lleida i Girona en menys d'una
hora i mitja, tindrà 254 quilòmetres de llarg i d'aquests, 133 i mig (un
52% del total) circularan sota un túnel. A Lleida, la secció coberta ocuparà
en total 10,7 quilòmetres dels aproximadament 80 que tindrà el tren entre
Alguaire i Lleida i entre Lleida i Sant Antolí (Ribera d'Ondara), al límit
provincial. L'estudi inicial que planteja el pla director urbanístic de
l'Eix ferroviari contempla, segons la Generalitat, la ubicació d'aquests
túnels a Alguaire, Almacelles, els Alamús, Bell-lloc, Sidamon, Fondarella,
el Palau d'Anglesola, Mollerussa i Bellpuig. Són nou dels 22 municipis lleidatans
afectats per l'Eix, de la qual cosa es dedueix que la longitud dels túnels
serà poc rellevant. Amb l'excepció, potser, del del Pla d'Urgell, on segons
fonts municipals, ocuparà aproximadament 1,5 quilòmetres entre la carretera
de Fondarella a el Palau i l'extrem est de les instal·lacions de Nufri,
en bona part, sota l'autovia A-2 .
La secció en túnel podria implicar una menor afectació als terrenys. No
obstant, la reserva de sòl que comporta l'aprovació definitiva del pla director
de l'Eix (al gener) ja té efecte sobre un total de 2.395 hectàrees en 57
municipis de Catalunya, segons fonts d'Unió de Pagesos. Això ha portat el
sindicat agrari a presentar aquesta setmana un recurs de reposició contra
el pla de l'Eix al considerar, entre altres extrems, que aquesta reserva
hipoteca els usos de centenars de finques agràries per un període indefinit.
A més, poques vegades les reserves "es corresponden amb el terreny expropiat
una vegada que es desenvolupa el projecte", afirma Maria Rovira, responsable
de política territorial d'UP, de manera que els condicionants de la reserva
hauran estat en va. El recurs també adverteix que les modificacions del
traçat incorporades des dels inicis del projecte afecten nous propietaris
(que ho ignoren) a Lleida, Igualada, Òdena, Vic i Santa Coloma de Farners.
Segons la Generalitat, la hipoteca no és tal, ja que s'hi han incorporat
bona part de les al·legacions referides a la prohibició d'usos (vegeu la
pàgina 5), de manera que la majoria de les activitats estan permeses, però
no s'acceptarà incrementar el valor dels terrenys, cosa que, a la pràctica,
per al sector, és una devaluació.
L'Eix creuarà d'oest a est les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell
i la Segarra i dibuixarà una nova línia al paisatge, paral·lela a les actuals
trames de la línia de Manresa, la carretera N-II i l'autovia A-2 de Lleida
a Barcelona.
Per a la construcció d'aquesta via de quatre carrils, durant els anys 90
es van expropiar només al Segrià i el Pla d'Urgell més de 500 hectàrees
de terreny, majoritàriament rústic. Una cosa similar passarà amb l'Eix ferroviari,
tot i que la coincidència amb la línia que dibuixa la A-2 relativitza l'afectació
sobre les finques agràries, ja partides fa més d'una dècada. Els alcaldes
coincideixen, en aquest sentit, a destacar els avantatges molt per sobre
dels inconvenients de l'Eix. Amb l'excepció de municipis com Torregrossa,
el Palau d'Anglesola i Bell-lloc. En aquest últim, l'alcalde, Ramon Cònsola,
afirma que la reserva ocupa una franja de 120 a 130 metres per un quilòmetre
de longitud i reclama que l'afectació s'ajorni en el moment de l'expropiació.
el pla d'urgell.
El traçat de l'Eix es complica al Pla d'Urgell, on es planteja un túnel
d'1,5 quilòmetres entre Fondarella i Mollerussa
L'Eix Transversal ferroviari, una nova línia de transport mixt de velocitat
alta que projecta la Generalitat per enllaçar Lleida i Girona en menys d'una
hora i mitjana|mitja, tindrà 254 quilòmetres de longitud i d'aquests, 133
i mig (un 52% del total) circularan sota un túnel. En Lleida, la secció
coberta ocuparà en total 10,7 quilòmetres dels aproximadament 80 que tindrà
el tren entre Alguaire i Lleida i entre Lleida i Sant Antolí (Ribera d'Ondara),
en el límit provincial. L'estudi inicial que planteja el pla director urbanístic
de l'Eix ferroviari contempla, segons la Generalitat, la ubicació d'aquests
túnels a Alguaire, Almacelles, Els Alamús, Bell-lloc, Sidamon, Fondarella,
El Palau d'Anglesola, Mollerussa i Bellpuig. Són nou dels 22 municipis lleidatans
afectats per l'Eix, de la qual cosa es dedueix que la longitud dels túnels
serà poc rellevant. Potser, amb l'excepció del del Pla d'Urgell, on segons
fonts municipals ocuparà al voltant d'1,5 quilòmetres entre la carretera
de Fondarella a El Palau i l'extrem aquest de les instal·lacions de Nufri,
en bona part, sota l'autovia A-2 .
La secció en túnel podria implicar una menor afectació als terrenys. Tanmateix,
la reserva de terra que comporta l'aprovació definitiva del pla director
de l'Eix (el gener) té efecte ja sobre un total de 2.395 hectàrees en 57
munipios de Catalunya, segons fonts d'Unió de Pagesos. Això ha portat al
sindicat agrari a presentar aquesta setmana un recurs de reposició contra
el pla de l'Eix per considerar, entre altres extrems, que aquesta reserva
hipoteca els usos de cents de finques agràries per un període indefinit.
A més, rares vegades les reserves "corresponen amb el terreny expropiat
una vegada que es desenvolupa el projecte", afirma Maria Rovira, responsable
de Política Territorial de UP, amb la qual cosa els condicionants de la
reserva hauran estat vans. El recurs adverteix també que les modificacions
del traçat incoporadas des dels inicis del projecte afecten nous propietaris
(que ho ignoren) a Lleida, Igualada, Òdena, Vic i Santa Coloma de Farners.
Per a la Generalitat, la hipoteca no és tal, ja que s'han incorporat bona
part de les al·legacions referides a la prohibició d'usos (veure pàgina
5), de manera que la majoria de les activitats estan permeses però no s'acceptarà
incrementar el valor dels terrenys, la qual cosa a la pràctica, per al sector,
és una devaluació.
L'Eix creuarà d'oest en est les comarques del Segrià, el Pla d'Urgell, l'Urgell
i la Segarra i dibuixarà una nova línia al paisatge, paral·lela a les actuals
trames de la línia de Manresa, la carretera N-II i l'autovia A-2 de Lleida
a Barcelona. Per a la construcció d'aquesta via de quatre carrils, durant
els anys 90 es van expropiar només en el Segrià i el Pla d'Urgell més de
500 hectàrees de terreny, majoritàriament rústic. Una cosa similar succeirà
amb l'Eix ferroviari, encara que la coincidència amb la línia que dibuixa
l'A-2 relativitza l'afectació a les finques agràries, ja partides fa més
d'una dècada. Els alcaldes coincideixen, en aquest sentit, a destacar els
avantatges molt per sobre dels inconvenients de l'Eix. Amb l'excepció de
municipis com Torregrossa, El Palau d'Anglesola i Bell-lloc. En aquest últim,
l'alcalde, Ramon Cònsola, afirma que la reserva ocupa una franja de 120
a 130 metres per un quilòmetre de longitud i reclama que l'afectació es
posposi al moment de l'expropiació. (Diari Segre)
28 de febrer del 2010 : Mikado a Calaf
El grup de teatre Faltagent de Fonollosa presenta l'opereta còmica El Mikado
al Casal del Calaf. Diumenge 28 de febrer a les 6 de la tarda.
www.acrfonollosa.cat/, www.casaldecalaf.cat/
27 de febrer del 2010 : Sortida nocturna amb raquetes de neu del Grup
de Natura del Solsonès
Sortida les 15h. a la freixera de d'Alt el Camp (Solsona). Excursió
pel Pla de Bessies. Tornada cap a les 12h de la nit.
Programa activitats 2010
25 de febrer del 2010 : L´Alta Segarra demana més Mossos i la construcció
d´una Comissaria
El dijous, dia 25 de febrer, la Presidenta de la Mancomunitat Intermunicipal
Voluntària Segarrenca i Alcaldessa de Calaf, Mª Antònia Trullàs junta amb
el Primer Tinent d’Alcalde, Sr. Joan Caballol, van mantenir una reunió amb
el Secretari General d’Interior. Sr. Joan Boada.
El motiu de la reunió era, d’una banda, exposar la preocupació per l’augment
de la sensació d’inseguretat ciutadana motivada vist l’increment dels delictes
a la comarca, i d’altra per fer-li entrega d’una petició de tots els ajuntaments
integrants de la M.I.V.S. sol·licitant l’increment i optimització de recursos
destinats a la zona i oferint la col·laboració municipal per a la construcció
d’una caserna dels Mossos d’Esquadra al municipi de Calaf.
En la reunió, que va transcorre en un clima cordial, el Secretari General
va reconèixer la especificitat de la situació de Calaf i la seva comarca.
En aquest sentit va exposar als representants municipals que, arrel de les
seves demandes, s’ha incrementat la dotació d’agents i la freqüència de
vigilància tant en el que fa a la presència policial de proximitat com la
de patrullatge motoritzat.
També va estar d’acord que la comarca necessitava un model específic, més
ajustat a la realitat del territori, donat que l’actual esquema de desplegament
dels Mossos presentava mancances que s’han constatat en la seva aplicació.
Per aquest motiu, el Sr. Boada va informar als seus interlocutors que el
Departament d’Interior està elaborant un nou Pla Director, en el que la
zona de Calaf és prioritària, per resoldre les disfuncions detectades a
l’Alta Segarra així com a d’altres territoris amb problemàtiques similars.
Per la seva part, els representants de la MIVS van proposar al Departament
la posada en marxa d’un Pla Pilot a Calaf, amb la creació d’un equipament
específic que fos exportable a d’altres punts del territori després d’un
període de proves.
La reunió va finalitzar amb el compromís del Secretari General de mantenir
el reforç de serveis que s’està fent a l’actualitat, i d’augmentar-lo de
cara a l’estiu, amb la incorporació dels nous agents que sortiran de la
nova promoció i pel que fa a la proposta de la creació del nou equipament
va condicionar la seva decisió a les conclusions que es derivin del Pla
Director que el Departament està redactant.(www.calaf.cat)
21 de febrer del 2010 : Satisfacción en la Segarra y el Segrià por el
nuevo mapa eólico
El nuevo mapa eólico de Catalunya, que delimitará la ubicación de grandes
parques en ocho zonas geográficas concretas, no convence al territorio.
Pequeños pueblos de la zona de la Segarra, la Conca de Barberà y el sur
del Segrià, valoran positivamente su inclusión dentro de estas reservas
eólicas, tanto por el filtro por el que tendrá que pasar todo proyecto,
como, sobre todo, por la inyección de ingresos que comporta. Pero en algunas
zonas no lo ven tan claro. No están de acuerdo en el Priorat -donde ya tienen
parques eólicos- ni en el Alt Empordà, donde se da el caso contrario, no
tienen ninguno. Hay diversidad de opiniones, pero con un denominador común
a todas las comarcas: la falta de información.
La falta de información por parte del Govern y que muchos municipios lo
hayan conocido por los medios de comunicación es la principal queja del
territorio. La Generalitat ha enviado a los ayuntamientos incluidos en estas
zonas su propuesta para que den el visto bueno o formulen alegaciones.
Pero el margen de respuesta es de diez días, ?un periodo muy corto, y más
cuando no ha habido consulta previa?, considera el presidente del Consell
Comarcal de la Conca de Barberà, David Rovira. La Conca es una de las comarcas
donde los aerogeneradores forman parte del paisaje desde hace años.
Siete pueblos de la Conca de Barberà están afectados -Conesa, les Piles,
Llorac, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat y Rocafort de
Queralt-, y la mayoría están contentos. La ?sorpresa?, según Rovira, son
Sarral y Rocafort de Queralt, ya que no habían movido ficha para tener parques
eólicos. Por contra, Passanant y Belltall, el municipio que concentra más
molinos, ha quedado excluido, satisfaciendo a sus habitantes.
De hecho, el grueso del mapa eólico se sitúa en el límite de la Conca de
Barberà con l a Segarra, donde los seis municipios incluidos (Montoliu de
Segarra, Ribera d'Ondara, Talavera, Estaràs, Ivorra y Sant Ramon)- también
están satisfechos.
La Segarra tiene ganas
Según el presidente del Consell Comarcal, Xavier Casoliva, los alcaldes
"tienen muchas ganas", e incluso dice que habrá alguno "que a su municipio
no le habrá tocado y lo hubiera querido". El mapa también incluye cuatro
pueblos del sur del Segrià (Almatret, Maials, Llardecans y Seròs). El presidente
del Consell Comarcal, Ricard Pons, explica que Almatret ya tiene contratados
100 MW y 40 MW entre Llardecans y Maials -donde se instalarán la mayoría
de molinos.
La ampliación con 60 MW que contempla el plan no afecta a los pueblos que
ya tienen en funcionamiento o iniciado el proceso de instalación de parques
eólicos. En el límite de la Segarra con la Anoia, el mapa eólico incluye
tres municipios, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós -el que
tiene más territorio afectado- y Pujalt. Actualmente, Pujalt ya tiene dos
parques eólicos y tiene otro en proceso de construcción.
El presidente del Consell Comarcal, Marc Castells, explica que la Anoia
hace tiempo que "apuesta" por las energías renovables y le parece "bien"
esta ordenación, pero reitera la falta de información y el poco tiempo de
respuesta dado. (Diari La Mañana)
16 de febrer del 2010 : Ponts reparteix 8.000 racions del seu famós
"Ranxo"
Avui, dimarts de Carnaval, Ponts celebra la seva festa grossa, el Ranxo,
amb el qual aquesta població de la Noguera vol compartir l'alegria d'un
bon àpat amb tots els visitants i amb els seus propis veïns. Segons ha indicat
l'alcalde, Jaume Garcia, per la festa avui es calcula que es repartiran
8.000 racions d'aquesta escudella catalana, feta a base de sigrons, patata,
mongeta i botifarra i que tindrà, com sempre, la bona mà de la cuinera Dora.
L'alcalde ha recordat que Ponts i Ranxo són un binomi que es coneix a Lleida
des de l'edat mitjana.
Des de les sis del matí que està bullint el brou en 55 cassoles d'aram que
es recuperen per aquesta festa popular. A la tarda, per si algú s'ha quedat
amb gana, hi ha berenar a Artesa de Segre. Botifarres i llangonisses de
la matança del porc que aquí també ha començat a les set del matí. (Diari
Segre).
12 de febrer del 2010 : Convocatòria 2010 del programa Viure al Poble
La Generalitat presenta la nova convocatòria del programa Viure al Poble,
destinada a la intervenció integral per a petits municipis de Catalunya.
En aquesta segona edició el termini de presentació de les sol·licituds s’amplia
20 dies i la presentació de la documentació i la tramitació es farà per
via telemàtica.
Es finançarà amb 13.750.000 euros dels que el 90% corresponen al Fons europeu
de desenvolupament regionals (Feder).
La revitalització dels municipis i el conjunt de mesures van dirigides a
potenciar els atractius del patrimoni cultural i natural, les infraestructures
de caire turístic o econòmic i la regeneració integral de zones degradades.
Amb el programa Viure al Poble es financen estratègies de desenvolupament
econòmic per a afavorir la cohesió territorial i evitar el risc de marginació,
d’abandó o de despoblament. El programa pretén crear expectatives laborals
i econòmiques que contrarestin problemes de caràcter demogràfic, econòmic
i social. Són d’especial interès els projectes que fomentin les oportunitats
d’ocupació i les sortides laborals i, en general, tots aquells que millorin
la qualitat de vida i el benestar de la població a les zones rurals. (gencat.cat)
12 de febrer del 2010 : La Generalitat archiva la petición de segregación
de parte del término de Torà
El Ayuntamiento de Torà vio ayer ratificada su postura en la polémica que
le ha estado enfrentando durante los últimos meses con un grupo de vecinos
de masías del norte de su municipio, los cuales habían iniciado un proceso
para segregar el término y pasar a formar parte del vecino municipio de
Llobera, perteneciente a la comarca del Solsonès. La Generalitat comunicó
ayer que ?archiva los expedientes, sin iniciar ninguna otra acción más y
dejando las cosas tal y como estaban, según explicó el alcalde de Torà,
Domènec Oliva, que fue uno de los principales protagonistas del encuentro
que tuvo lugar ayer con Carles Bassaganya.
En el encuentro estuvieron también presentes los alcaldes de los otros dos
municipios implicados en el litigio, el de Biosca, Corneli Caubet, y el
de Llobera, Josep Colell, además del propio Bassaganya y técnicos de su
Departamento, sus coordinadores en Lleida, Tomàs Pujol, y en la Catalunya
Central, Antoni Casassas, y los presidentes de los Consells Comarcals de
la Segarra y el Solsonès, Xavier Casoliva y Marià Chaure, respectivamente.
El origen de la contienda se encuentra en la demanda de una veintena de
propietarios del norte de Torà, en la Segarra, los cuales, a finales del
2006, solicitaron a la administración autonómica su paso al Solsonès, una
demanda histórica contra la que se ha posicionado siempre el Ayuntamiento
de Torà, pero que ya se ha incoado en diferentes ocasiones y que siempre
ha sido desestimada hasta ahora, la última de ellas el año 1995.
A raíz de la última petición, el Departament de Governació inició dos expedientes,
uno sobre corrección de disfuncionalidades, sobre los que la comisión jurídica
asesora se posicionó a finales de noviembre a favor de las tesis defendidas
por el Ayuntamiento de Torà, y otro de segregación que el consistorio elevó
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que también ha emitido ya
sentencia favorable a los intereses del consistorio de la Segarra. (La Mañana)
10 de febrer del 2010 : La Segarra estudia implantar una línia regular
d’autobusos a tota la comarca
El Consell Comarcal de la Segarra estudia crear una xarxa d’autobusos i
transport públic comarcal, amb l’objectiu de millorar l’accés al transport
públic a tots els pobles de la comarca. Es tracta, en definitiva, d’implantar
una línia regular d’autobusos que donarà servei a tots els municipis de
la Segarra, intercomunicant pobles que actualment no disposen de cap tipus
de transport públic i, a la vegada, una línia que els comunicarà amb la
resta de capitals de comarca de la plana de Lleida. Per a fer-ho, l’Autoritat
del Transport Metropolità (ATM) està en contacte amb tots els ajuntaments
de la comarca per tal d’elaborar un estudi de movilitat que identifiqui
quines són les rutes més utilitzades actualment. Està previst que aquest
estudi s’enllesteixi durant el primer trimestre d’aquest any, moment en
què es començarà a planificar la futura xarxa d’autobusos comarcal. La línia
regular tindrà com a centre de referència Cervera, amb l’objectiu que la
capital de la Segarra tingui comunicació diària amb totes les capitals de
comarca de la plana de Lleida.
Segons va explicar el president comarcal, Xavier Casoliva, aquest nou servei
suposarà un cost d’entre 1 i 1’5 euros per habitant i any a cada ajuntament
de la Segarra, el que suposa el 15% del cost total del servei. El 85% restant
l’aportarà la Generalitat de Catalunya. El servei funcionarà amb una targeta
recarregable i de tarifa integrada.
La creació d’aquesta xarxa d’autobusos és una de les accions que es desprenen
del Pla Estratègic de la Segarra, un full de ruta que defineix les línies
d’acció prioritàries a la comarca per al futur a l’horitzó 2020. El document
es va presentar ahir al vespre a Cervera davant dels representants de tots
els sectors que hi han participat, ja que el pla s’ha elaborat a partir
d’entrevistes i debats a diferents agents (econòmics, culturals, educatius,
sanitaris, etc.) de la comarca. En total, hi han participat 160 persones
i el procés de participació ha durat un any (desembre 2008 – octubre 2009).(comarquesdeponent.com)
6 de febrer del 2010 : Uns 80 tractors ocupen l'Eix Transversal a Calaf
per protestar per la crisi del sector
Uns 80 tractors han ocupat aquest matí sobre les 11.30 hores l'Eix Transversal,
a la C-25, a l'altura de Calaf (Barcelona) per a protestar per la crisi
del sector i pels baixos preus que perceben els productors.
La marxa ha discorregut en sentit nord entre els quilòmetres 104 i 112,
encara que no ha causat retencions importants, segons dades del Servei Català
de Trànsit (SCT). El responsable d'organització d'Unió de Pagesos, Salomó
Torres, ha explicat que reclamen "preus justos al camp i la ciutat" i lamenten
"els marges abusius que aplica el sector de la distribució".
Els agricultors també van mobilitzar ahir a entre 500 i 700 tractors i 1.200
agricultors i ramaders, que van participar en les 11 tractoradas que Unió
de Pagesos va convocar en diferents punts de Girona, Tarragona i Lleida
sota el lema 'Preus justos en el camp i la ciutat. N'hi ha prou de indiferència
del Govern', van reclamar mesures urgents als executius de José Luis Rodríguez
Zapatero i José Montilla per fer davant la qual consideren una de les majors
crisis del camp català. Aquestes mobilitzacions precedeixen la manifestació
convocada per al 20 de febrer a Barcelona i al debat monogràfic sobre el
món rural que se celebrarà en el Parlament pròximament. (Diari Segre)
5 de febrer del 2010 : A Calaf, satisfets amb la Catalunya central
La notícia de l’avantprojecte de llei per a les vegueries ha estat ben rebuda
a la zona nord de la comarca. Els municipis van aprovar fa uns dies un manifest
en què demanaven ser inclosos dins de la vegueria central, com apunta el
porojecte aprovat recentment pel Govern. D'altra banda, en el text també
reivindicaven la creació de la comarca de l’Alta Segarra.
Maria Antònia Trullàs afirma que el que reflecteix el text ‘és el que sempre
hem estat demanant, i per això ho vam deixar clar en el manifest que vam
fer públic els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca’.
El document, un cop sigui aprovat pels plens dels diferents pobles que l’han
subscrit, serà enviat a la Generalitat i les altres administracions. Sobre
l’avantprojecte, l’alcaldessa també ha dit que espera ‘que aquest acord
sigui ferm’.
D’altra banda, el fet de ser inclosos a la Catalunya Central no tirarà enrere
l’altra demanda dels pobles de la Mancomunitat: la creació d’una nova comarca,
l’Alta Segarra, que aglutini aquests municipis i, si s’escau, d’altres poblacions
que actualment pertanyen a d’altres comarques. Maria Antònia Trullàs, que
també és presidenta de la Mancomunitat Segarrenca, ha explicat que ‘la comarca
és necessària, perquè els ciutadans necessiten tenir més serveis i més a
prop’. (anoiadiari.cat)
2 de febrer del 2010 : Solsona ja palpa el carnaval
El Carnaval de Solsona té tot de trets que el fan singular. D'una banda,
les poques disfresses que s'hi poden veure, ja que els integrants de les
diferents comparses acostumen a assistir a tots els actes amb una bata de
diferents colors que els identifica.
De fet, la bata és un dels elements bàsics de la festa, fins al punt que
s'ha convertit en la protagonista d'un concurs fotogràfic que té com a finalitat
mostrar aquest element festiu en diferents indrets del món. En aquests moments,
explica el president de l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona,
Joan Casals, la bata solsonina ja ha estat retratada a tots els continents.
Un altre dels elements que distingeixen el carnaval solsoní són els gegants
bojos, una paròdia del bestiari festiu de la capital solsonina. Es tracta
d'uns gegants peculiars i articulats, amb faccions molt marcades i aspecte
grotesc. Entre aquests destaca el Gegant Boig, creat el 1978. Més recent
és el 'Tòfol nano', un gegant que va a collibè d'un altre i que té les cames
articulades. Els gegants s'acompanyen de quatre nans, que precisament enguany,
compleixen 25 anys, per això el programa inclou una festa que se'ls dedicarà.
Els solsonins que participen en la festa s'anomenen entre ells 'matarrucs'.
I és que del programa d'actes de la festa destaca la simulació de la penjada
d'un ruc des d'un campanar. Aquesta simulació ha arribat a despertar polèmiques
entre associacions de protecció dels animals. Com els nans, el ruc també
commemora el seu vint-i-cinquè aniversari.
Dues setmanes de festa:
El programa d'actes s'inicia el dia 5 de febrer amb l'entrega dels Bojos,
un reconeixement a persones que han treballat i col·laborat amb la festa
solsonina, i es clourà el 17 de febrer, amb la baixada i despenjada del
ruc i amb un fi de festa a la Plaça Major.
Dijous gras, l'11 de febrer, es donarà el tret de sortida als actes més
populars del carnaval solsoní amb el 'xupinasso'. Fins a 300 persones s'espera
que assisteixin a la penjada del ruc, que es farà el dia 13 a la placeta
de les Hores (o placeta del Ruc), dins del casc antic.
De la programació també destaquen els actes del dia 14, quan el Carnaval
de Solsona es converteix en paròdia del seguici de la Festa Major de la
localitat, i el Carnaval Infantil del dia 15. (Diari Regió 7)
2 de febrer del 2010 : El Govern aprova la llei per crear vegueries
i obre el debat territorial
El Govern ha aprovat aquest dimarts els projectes de llei de creació de
les vegueries i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el que obre un debat
territorial que culminarà el Parlament català i que, en última instància,
requerirà de la modificació de lleis estatals per suprimir les diputacions.
Després de la reunió del Consell de Govern, la proposta de la nova organització
territorial de Catalunya a set vegueries ha estat presentada en roda de
premsa pel president català, José Montilla, i pel conseller de Governació,
Jordi Ausàs, en una escenificació d'unitat interna després que aquest projecte
hagi tingut un tortuós camí d'elaboració i maduració al si del tripartit.
No obstant això, Montilla ha posat èmfasi en que hi ha una llei catalana
de 1987 que donava al Govern un mandat de tres mesos per a la nova regionalització
de Catalunya, la qual cosa CiU va deixar de costat durant catorze anys ja
que va abandonar el poder sense afrontar aquest mandat. El projecte, una
reivindicació històrica del catalanisme i "un gran pas en el desenvolupament
de l'Estatut", es remetrà al Parlament amb "caràcter d'urgència", ha apuntat
Montilla. El govern tripartit proposa així la creació de les vegueries de
Terres de l'Ebre, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central,
Girona i Camp de Tarragona, demarcacions sobre les quals el Govern no proposa
capitals en tots els casos. Només es preveu que Tortosa sigui la capital
de les Terres de l'Ebre, deixant la polèmica qüestió al tràmit parlamentari
en els casos de la Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran. Per les paraules
de Montilla, Tarragona podria confirmar-se com l'aposta de capital per a
la demarcació de Camp de Tarragona, quan Reus aspira a ser cocapital, com
ocorre amb Amposta en el cas de les Terres de l'Ebre, on competeix amb Tortosa.
Sobre el procés i el seu futur cost, Montilla i Ausàs han assegurat que
l'aplicació de la llei serà "gradual" i sense un sobrecost ni increment
de funcionaris necessàriament, una qüestió aquesta última que deixen a les
mans dels futurs consells de vegueria, que hauran de decidir si contracten
o no a més personal eventual, tal com fan avui en dia les diputacions. Ausàs
ha apuntat que les demarcacions de vegueria tindran "dos ànimes", ja que
comptaran amb el consell de vegueria i, paral·lelament, amb la delegació
de la Generalitat al territori, en una "descentralització amb rang de llei"
que ajudarà a "simplificar" les instàncies administratives amb major "proximitat".
El procés, encara sense calendari i en espera del que faci el Parlament,
seria el següent: d'entrada, les quatre diputacions se substituiran per
quatre vegueries, per a després anar creant les noves, aprovant en primera
instància la de les Terres de l'Ebre, una vegada modificada la llei estatal
de règim local.
En un altre pas es crearien per llei les vegueries de la Catalunya Central
i de l'Alt Prineu i Aran, per a les que el Govern no proposa capital en
espera de l'aprovació de les esmentades normatives. La Generalitat sí que
inclou una disposició transitòria per reconèixer la singularitat de l'Aran,
que mantindrà relacions directes amb el govern català, al marge de la vegueria,
encara que serà tinguda en compte a l'hora de fixar la seua relació amb
el Consell de Vegueria, que portarà el seu nom al costat de l'Alt Pirineu.
En definitiva, la províncies de Lleida, Tarragona i Barcelona s'hauran de
dividir en dos cada una d'elles, amb la qual cosa les quatre diputacions
provincials donaran pas a set consells de vegueria. (Diari Segre)
30 de gener del 2010 : Siete municipios quieren independizarse de l’Anoia
para crear l’Alta Segarra
Siete municipios de la comarca de l’Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit
de Riubregós, el Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles y Sant
Pere de Sallavinera), se han unido para reclamar, en el marco de la futura
Llei de Vegueries, la creación de una nueva comarca: l’Alta Segarra.
Unidos bajo la organización denominada Mancomunitat Intermunicipal Voluntària
Segarrenca (MIVS), los alcaldes firmantes del manifiesto recuerdan que estos
siete municipios “compartimos una realidad específica, situados en el núcleo
del área conocida históricamente como Alta Segarra y que, constatando las
dificultades para gestionar un territorio de grandes dimensiones y baja
densidad, decidimos unirnos para conseguir recursos y dar mejores servicios
a sus ciudadanos”.
Señalando su lealtad y respeto insitucional al Govern de la Generalitat,
los alcaldes firmantes del manifiesto además de reclamar la creación de
l’Alta Segarra, piden que la nueva comarca pase a formar parte de la futura
Vegueria de la Catalunya Central, y no el ámbito funcional Penedès-Anoia.
Defienden su integración en la Vegueria de la Catalunya Central, por “motivos
socioeconómicos, de proximidad y, sobre todo, para optimizar los recursos
de la Administración, haciéndola más eficiente y cercana a los ciudadanos”
(Diari La Mañana)
29 de gener del 2010 : Solsonès i Cerdanya critiquen el canvi de província
El Solsonès no acceptarà un canvi de província sense que abans es faci una
consulta popular, mentre que la Cerdanya rebutja passar a Lleida i vol seguir
a Girona.
Ni Solsonès ni Cerdanya accepten el canvi de província previ a la constitució
de les vegueries. Aquest rebuig lliga amb la reticència que des de fa temps
mostren els respectius consells comarcals a l'adscripció a les vegueries
de la Catalunya Central i de l'Alt Pirineu, respectivament.
El president del consell comarcal del Solsonès, Marià Chaure (CiU), va reclamar
ahir una consulta popular perquè siguin els veïns de la comarca els que
determinin de quina vegueria volen formar part: Catalunya Central o Ponent.
"El que no volem és passar de ser la cua de Lleida a ser la de Manresa",
va lamentar. (Diari Segre)
28 de gener del 2010 : Les vegueries de Lleida obligaran 25 municipis
a canviar de província
La Cerdanya gironina haurà de passar a Lleida i el Solsonès a la de Barcelona.
La creació de les vegueries del Pirineu i de la Catalunya Central exigirà
prèviament modificar el mapa provincial -vigent des del 1833-, ja que per
ser possible els 15 municipis del Solsonès s'hauran d'incorporar a Barcelona
i els 10 de la Cerdanya que pertanyen a Girona passar a Lleida. Aquest canvi
dels límits haurà de ser aprovat a Madrid a través d'una llei orgànica,
igual que també s'haurà de modificar la llei electoral estatal. (Diari Segre)
17 de gener del 2010 : Cursa Atlètica Rural de Torà
El diumenge dia 17 de gener te lloc la 3ª edició de la Cursa Atlètica Rural
de Torà, organitzada pel Club Atlètic Correcamins. Transcorre per les vessants
de les dues serralades que tanquen a banda i banda la vall de Cellers, amb
una distància de 10 kms.
Més informació i inscripcions a www.correcamins.org
4 de gener del 2010 : Cercador d’internet Eureca! per facilitar l’accés
als fons digitals catalans
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, mitjançant la Subdirecció
General de Biblioteques, ha posat en funcionament el cercador d’internet
Eureca! (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya), amb l’objectiu
de facilitar l’accés a documents digitalitzats per institucions catalanes.
El nou cercador Eureca! permet trobar documents digitalitzats penjats en
els diferents servidors de les institucions de manera que, si fins ara s’havien
de visitar diferents pàgines i anar buscant en cadascuna de les col·leccions,
ara en una sola cerca es pot accedir a tots els documents de les diferents
institucions.
Eureca! permet la cerca de qualsevol tipus de document digitalitzat com
ara llibres, fotografies, mapes, cartells, etc. dels quals prèviament s’hagin
incorporat les dades bàsiques d’identificació (com ara, títol, autor, matèria...).
Actualment s’hi poden trobar referències de més de 170.000 objectes digitals
presents a les següents col·leccions catalanes d’interès cultural i científic:
- Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (Biblioteca de Catalunya)
- Revistes Catalanes amb Accés Obert (Biblioteca de Catalunya, Consorci
de Biblioteques Universitàries de Catalunya i Centre de Supercomputació
de Catalunya)
- Cartoteca Digital (Institut Cartogràfic de Catalunya)
- Memòria Digital de Catalunya (Biblioteca de Catalunya i Consorci de Biblioteques
Universitàries de Catalunya)
- Escena Digital (Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
(MAE) de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona)
- Tesis Doctorals en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
i Centre de Supercomputació de Catalunya)
- Dipòsit de la Recerca de Catalunya (Consorci de Biblioteques Universitàries
de Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)
- Materials Docents en Xarxa (Consorci de Biblioteques Universitàries de
Catalunya i Centre de Supercomputació de Catalunya)
Progressivament s’hi aniran afegint les referències de documents digitalitzats
a arxius, museus i materials audiovisuals catalans o d’interès català. D’aquesta
manera Eureca! oferirà un primer inventari del material digitalitzat i disponible
a Internet d’un autor o d’una temàtica concreta.
Eureca! incorpora també la funció d’ampliar la cerca realitzada a Europeana,
la Biblioteca Digital Europea, o cercadors d’internet com Google. La biblioteca
multimèdia Europeana promoguda per la Comissió Europea té una versió en
català, feta per la Biblioteca de Catalunya, a proposta d’aquest organisme
europeu. La Biblioteca de Catalunya hi ha aportat més de 10.000 objectes
digitals, amb previsió de creixement, entre els quals hi ha manuscrits,
incunables, fotografies i enquadernacions artístiques. (gencat.cat)
